No és estrany que Aaron Sor­kin, el creador d'El ala oeste de la Casa Blanca i guionista de La xarxa social, sigui un dels dos firmants del guió de Moneyball: rompiendo las reglas, ja que més que una pel·lícula sobre el món de l'esport nord-americà (el beisbol en aquest cas), que ho és per marc genèric i context argumental, es tracta d'un film sobre els valors tradicionals de l'èxit i del fracàs, i això també era en el fons La xarxa social i no un simple retrat d'un dels messies d'internet.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 57 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Darrere de Moneyball, a més a més del seu actor, productor i presumiblement principal instigador, Brad Pitt, hi ha diversos personatges lligats al món de les paraules. Sorkin, per un costat, i Bennett Miller, director de Capote, una pel·lícula sobre l'autor d'A sang freda. A La xarxa social, David Fincher donava pausa, per dir-ho així, a la mètrica vertiginosa i tallant de Sorkin, creava contrapunts visuals i restava literalitat. El treball de Miller a Moneyball és molt més acadèmic, eficaç, certament, però massa pragmàtic. Hi ha una idea (la superació del fracàs) i un parell de personatges que es complementen per aconseguir-ho: un jugador de beisbol que no va triomfar al camp (o no va aconseguir el que se n'esperava) i ho vol fer als despatxos, i un jove economista de Yale que aporta ­brillants i innovadores idees de gestió.

Moneyball és, en el fons, un film sobre l'aprofitament de nous recursos a la recerca de l'èxit, que sembla que és l'únic que atorga la felicitat. Té la pàtina de les pel·lícules basades en fets reals, la solidesa del seu repartiment, l'escriptura de Sorkin i una eficàcia clàssica.