Les primeres subhastes d'art importants de l'any, les subhastes nocturnes de Londres dedicades a l'art modern i impressionista, tenen un protagonista clar: Joan Miró. De les quatre vetllades programades la setmana que ve, tres tenen com a cap de cartell un oli pintat per l'autor de La masia. Dos -Peinture (1933) i Painting-Poem (1925), amb un preu estimat de sortida d'entre 8,2 i 11,7 milions d'euros i 7,2 i 10,8, respectivament- són molt importants dintre de la producció de l'artista català, tant que podrien batre el rècord de venda en subhasta del pintor. I, com va passar l'any passat amb Dalí, es podria donar el cas de superar la marca dues vegades en 24 hores (dimarts a Christie's amb Painting-Poem, i dimecres a Sotheby's amb Peinture). La tercera peça a la venda, Personnages et oiseaux devant le soleil (1946), encara que parteix d'un preu més baix (entre 4,8 i 8,4 milions d'euros), no és una obra menor i, segons algunes fonts, pertany a una col·lecció catalana: la de Manuel Alorda.

'PAINTING-POEM' (1925) 3 La tela sortiràa subhasta a Christie's dimarts que ve. AFP / JUSTIN TALLIS

'PEINTURE' (1933) Dues empleades de Sotheby's pengen l'oli, dimecres, a l'exposició prèvia a la subhasta. La tela parteix d'un preu estimat d'entre 8,2 i 11,7 milions d'euros i es podria vendre per un preu rècord. AFP / JUSTIN TALLIS

Més informació

• Benvingut al mercat

• Tags: Oci i Cultura

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 54 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Davant d'una allau tan gran d'obres del surrealista, la pregunta és obligada: ¿És habitual veure tants mirós en el mercat? «En aquestes subhastes sempre hi sol haver una o dues peces, com també n'hi ha de Picasso, dos artistes molt prolífics i amb molts treballs en col·leccions privades», afirma Aurora Zubillaga, directora de Sotheby's España. El que no és tan normal és que siguin tan bones. «Això es deu a la casualitat», explica.

A la casualitat i possiblement a l'interès que hi ha en Miró des de fa un lustre, període en què les cotitzacions de les seves obres s'han incrementat significativament. «Si el públic es bolca en un autor, és més fàcil que els col·leccionistes que tenen peces d'aquest artista les treguin al mercat», raona Zubillaga, que es mostra convençuda que «encara no s'ha arribat als grans preus de Miró». Olivier Camu, responsable d'art impressionista i modern de Christie's, és de la mateixa opinió: «Ni Miró ni els surrealistes estan prou valorats. Però els preus estan pujant perquè l'art contemporani és car, i molts col·leccionistes prefereixen anar a l'arrel de l'art actual: Duchamp, Magritte, Ernst i Miró».

Els dos experts també coincideixen en la qualitat de les peces que presenten les seves respectives firmes. «Painting-Poem és una AAA+», segons Camu, i Peinture rep els qualificatius d'«important, especial i extraordinària» per part de Zubillaga. El mateix Miró va explicar a Matisse aquesta última obra amb les paraules següents: «punt culminant que pot marcar un abans i un després en la meva carrera». Peinture és el retorn de l'artista a la pintura després d'assassinar-la

-així ho explicava el pintor- i després de la seva incursió en el collage. De fet, l'oli parteix d'un collage que es conserva a la Fundació Miró de Barcelona. És una peça abstracta, dintre de l'abstracció de Miró que mai és total i sempre té un peu en la realitat.

EL MOMA, LA TATE I EL REINA / Si Peinture és posterior al surrealisme, Painting-Poem (que té el subtítol le corps de ma brune puisque je l'aime comme ma chatte habillée) s'hi submergeix. És una de les poesies d'imatge dels anys 20 en les quals Miró va combinar el color amb paraules en un intent d'arribar a la poesia a través de la pintura. «Hauria d'estar en un museu, és digna del Moma, de la Tate o del Reina Sofia, però no sé si les seves economies els ho permetran», apunta Camu. ¿I la Fundació Miró? «Si se'l queda un privat faré campanya perquè l'hi cedeixi», assegura.