elPeriódico.cat

El tema de la bogeria no és gens nou en el cine de Cronenberg; és més, algunes de les seves pel·lícules més atrevides, com en el cas d'El almuerzo desnudo i Spider, se centren en la demència com a forma d'expressió que afecta tant les característiques dels personatges protagonistes com l'estil utilitzat pel cineasta canadenc per endinsar-se amb la seva càmera pels laberints de la consciència fracturada.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 75 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 25 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

En aquest sentit, no hauria de veure's Un método peligroso com una novetat, en tot cas com una conseqüència. Després de mostrar des de diversos angles diferents formes de la bogeria i les seves patologies, i moltes vegades a partir de les teories freudianes -als films citats n'hi podríem afegir d'altres que no tracten expressament la psicoanàlisi però sí que la utilitzen en l'entramat argumental, com Cromosoma 3, Videodrome, La mosca, Inseparables o Crash-,

Cronenberg explica ara els símptomes que experimenten aquells que exploren i estudien la bogeria. Cronenberg se situa a l'altre costat del mirall i mostra dos personatges essencials en la creació i l'evolució de les teories de la psicoanàlisi, Freud i Jung, i la relació, tant professional com afectiva, que van mantenir amb una pacient que mostrava uns desajustaments que van resultar essencials per a l'elaboració d'aquelles teories revolucionàries.

Sabina Spielrein, el personatge que encarna una Keira Knightley que sap ser desencaixada i pacient, histriònica i sòbria, resulta la peça medul·lar en aquesta història triangular. Ho és per com la filma Cronenberg en relació amb els dos personatges masculins i pel que representa històricament i dramàticament. Sense els seus brots histèrics inicials és més que probable que Freud no hagués arribat tan lluny en les seves teories ni delegat després en Jung com a abanderat de la psicoanàlisi, però és que a més Sabina també va acabar convertint-se en terapeuta de la ment.

FONS INQUIETANT / Es podria retreure a Un método peligroso, que no és el cas, una concepció teatral, ja que parteix d'una peça de Christopher Hampton, però la posada en escena de Cronenberg no té res de teatral. Per a ell la reconstrucció d'una època, inicis del segle XX, no és una fórmula, ni tan sols un suport. Enquadra els personatges sempre relacionant-los entre ells, més enllà del lloc i l'època en què es troben, i no deixa de fer res més que tornar a filmar el cos, la seva gran passió, tant a través de les mutacions i els virus més diversos, com a través ara de la filmació de la ment.

Aquí resideix el risc i la modernitat d'aquesta pel·lícula d'aparença mesurada però fons inquietant. El director de Videodrome sap filmar millor que ningú la inquietud sense que sembli que passa res. Enorme pel·lícula d'un gran director.