El Periódico

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dissabte, 26 de desembre del 2015 - 16:05 CET

1. KENDRICK LAMAR
'To pimp a butterfly' (Interscope-Universal)

“No m'importa una merda el rap sense política, negrata meu”, diu el 'rapper' Kendrick Lamar a “Hood politics”, un dels temes clau de 'To pimp a butterfly'. El seu últim àlbum no està fet per agradar a tothom, sinó per necessitat i per justícia: és un crit de guerra –però crit sofisticat, complex, del qual demana múltiples escoltes– per una comunitat negra encara víctima del racisme institucionalitzat.

Al llarg d'aquests gairebé 80 minuts de música, difícils de pair d'una tirada, el 'rapper' fa ostentació d'orgull negre per animar els seus a convertir-se en papallona abans que quedar-se en capoll trepitjat. El disc s'obre amb 'Wesley’s theory' i el seu extracte de l''Every nigger a star' (“Cada negrata és una estrella”) de Boris Gardiner, 'sample' que resumeix un manifest desgranat després en un grapat de temes líricament desafiadors i musicalment carregats de free jazz, funk profund i soul.

És brillant, no sempre fàcil, però té els seus 'hits' directes: la divertida 'King Kunta', l'himne positiu 'Alright' o un perfecte al·legat per l'afirmació personal com 'i', el seu particular 'I can' (clàssic de Nas). Tant d'aquests temes com dels seus companys en seguirem parlant, segurament, en 25 anys. A aquesta classe de disc ens referim.


2. NATALIE PRASS
'Natalie Prass' (Spacebomb-Music As Usual)

Aquesta cantautora de Richmond va estar, misteriosament, a punt de deixar-ho tot per la falta d'èxit. Però Matthew E. White i el seu col·lectiu Spacebomb la van ajudar a crear un primer disc que no sembla el primer, col·lecció de perfectes composicions country-soul elevades per arranjaments delicats. Si en el món queda lògica, ha nascut una estrella.


3. SUFJAN STEVENS
'Carrie & Lowell' (Asthmatic Kitty-Popstock)

El cantautor va relliscar lleugerament a 'The age of adz' (2010), en què els seus desitjos de llibertat i transgressió derivaven en un cert 'horror vacui'. Amb 'Carrie & Lowell' recupera la seva millor intuïció melòdica i troba un equilibri delicat entre els seus orígens acústics i els experiments electrònics de la seva època recent. Tot, a més, té una missió noble: rendir homenatge a la seva mare, que va morir a finals del 2012, i el seu padrastre.


4. GRIMES
'Art angels' (4AD-Popstock)

Aquest no serà probablement el disc que converteixi Grimes en estrella: la canadenca segueix fent equilibris entre l'experiment i l'accessibilitat, però s'imposa, en conjunt, el primer. Seguirà sent l'estrella pop d'un planeta imaginari bastant millor que aquest. Passió per la recerca i emoció melòdica a cabassos en aquest 'Art angels'.


5. JULIA HOLTER
'Have you in my wilderness' (Domino-Music As Usual)

Disc a disc, l'artista de Los Angeles ha anat alliberant les seves cançons dels seus impulsos més deliberadament esquius per refinar el seu estil en pro de l'emoció. 'Have you in my wilderness' sembla el so d'una artista connectada amb el seu jo més íntim i amb la suficient generositat per compartir-lo. 'Feel you', 'Night song', 'Sea calls me home': les fites delicades es multipliquen en una obra amb aura de clàssic instantani.


6. BENJAMIN CLEMENTINE
'At least for now' (Behind-Barclay-Universal)

Una de les veus més originals sorgides en els últims temps, entre la clàssica, el soul de Nina Simone, el jazz i el folk, però amb estil propi i en gran mesura indefinible. Clementine canalitza una experiència vital complicada (durant un bon temps va dormir al carrer) en cançons complexes però viscerals que s'escolten amb l'estómac encongit.


7. EMPRESS OF
'Me' (Terrible-XL-Popstock)

L'hondurenya-nord-americana Lorely Rodriguez, àlies Empress Of, ha escrit, compost, produït i cantat alguns dels millors temes electro-pop de l'any. Tots ells estan a 'Me', primer disc ballable i/o melancòlic en forma de crònica d'una relació fallida. Per què no ha sonat 'How do you do it' a totes les ràdios aquests mesos: expedient X.


8. LOW
'Ones and sixes' (Subpop-Popstock)

La millor definició precisa que pot fer-se de 'Ones and sixes' és “un altre disc de Low”. És a dir, un altre disc brillant i letal de rock a foc lent amb lleus tonalitats experimentals, millor que ben escrit, cantat amb emoció i especialment apte per a l'hivern. La variació aquí podria ser l'èmfasi en atmosferes electròniques i efectes abrasius; és un disc menys càlid de l'habitual en ells. Pur hivern.


9. TAME IMPALA
'Currents' (Modular-Universal)

El projecte psych-pop de Kevin Parker culmina la seva conversió electrònica en un disc, per moments, ballable fins al deliri, com en la molt Daft Punk 'Let it happen'. En altres moments, Parker flirteja brillantment amb l'AOR ('Eventually') o broda un seductor funk líquid ('New person, same old mistakes'). En realitat, cada tema és un triomf.


10. JAMIE xx
'In colour' (Young Turks-Popstock)

El maquinetes de The xx ha debutat en solitari amb un disc a l'altura dels dos del seu grup i, a més, amb personalitat pròpia. Lluny del (gloriós) monocromatisme de la banda mare, Jamie s'acosta aquí a gèneres diversos de la cultura de ball de Regne Unit i dóna sempre en el clau. Sobretot a 'Loud places', reunió amb la cantant de The xx..


La llista de millors discos internacionals de l'any ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Quim Casas, Juan Manuel Freire, Julián García, Roger Roca i Rafael Tapounet


LA 'SETLIST' INTERNACIONAL DEL 2015

Marco Verratti ha enviado un mensaje claro al Barcelona, después de haber reafirmado su deseo de dejar el PSG