El Periódico

L'espoli del romànic

Martí Gironell novel·la a 'Strappo' l'arrencament dels murals de Santa Maria de Mur i la seva venda a un museu dels EUA

NATÀLIA FARRÉ / BARCELONA

Dimecres, 8 d'abril del 2015

Martí Gironell, al costat d'una de les pintures murals que conserva el MNAC, durant la presentació de 'Strappo'.

Emmarcat en una màndorla de colors, un Crist en Majestat, envoltat dels quatre evangelistes, beneeix el món amb un llibre sobre el seu genoll esquerre en què es pot llegir: Ego sum via, veritas et vita. Nemo ad Patrem nisi per me (Sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú pot arribar al Pare si no és per mi). Així és la part principal de les pintures que omplien l'absis central de l'església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), uns murals que per la seva temàtica, tècnica i composició són un dels millors exemples de romànic català. Però el conjunt no es pot veure en el seu emplaçament original, a Mur, cosa que no sorprèn, ja que l'art d'aquesta època no s'acostuma a trobar al lloc per al qual va ser creat; però tampoc s'exhibeix al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el centre que acull la majoria de pintures murals dels segles XI i XII extretes de les esglésies rurals dels Pirineus. El Pantocràtor de Santa Maria de Mur, per increïble que sembli, s'exposa a Boston (EUA), al seu Museu de Belles Arts. I el perquè va arribar allà i el com, a més de les conseqüències que això va comportar, és el que novel·la Martí Gironell (Besalú, 1971) al seu últim llibre Strappo (Ediciones B), que avui arriba a les llibreries amb Sant Jordi com a objectiu.

És la sisena novel·la de l'autor d'El pont dels jueus i la sisena en què relata fets històrics: «M'interessa reivindicar els capítols de la nostra història que expliquen com som i com hem sigut, però que són poc coneguts o directament desconeguts», sosté Gironell. En aquest cas, «el primer capítol de l'espoli del romànic català», apunta. Operació que va alertar la Junta de Museus del perill que corria el patrimoni del país, i que va suposar la posada en marxa d'una intervenció per rescatar i traslladar, entre el 1919 i el 1923, la resta de murals romànics (Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taül, Santa Maria d'Àneu, Sant Pere del Burgal...) des del seu emplaçament original a Barcelona.

«Hi ha molta gent que desconeix que les pintures romàniques que actualment atresora el MNAC es van salvar gràcies, o per culpa, d'aquest primer saqueig, el de Santa Maria de Mur», apunta l'autor. Al voltant del qual Gironell teixeix «una història d'aventures, intrigues, enganys, mitges veritats i especulacions», que «amaga grans dosis d'heroisme i gent que amb una tenacitat extraordinària va intentar treure forces i diners d'allà on no n'hi havia per poder preservar l'art i evitar el seu comerç», sosté. A tots ells els liderava Joaquim Folch i Torres, els escrits del qual Gironell ha seguit fidelment a l'hora d'escriure Strappo.

92.000 DÒLARS / Així, la història arrenca l'any 1919 amb el col·leccioonista Lluís Plandiura -el mateix que el 1932, arruïnat, va oferir per set milions de pessetes els seus fons a la Junta de Museus- negociant a Nova York la venda de les pintures de Mur als representants de cinc dels grans museus dels EUA. Unes pintures que havien sigut arrencades prèviament per l'artista Franco Steffanoni, per encàrrec dels antiquaris Ignacio Pollak i Gabriel Dereppe, i que finalment Plandiura va vendre per 92.000 dòlars (les havia comprat per 7.000 pessetes) al museu de Boston. «Va poder fer-ho perquè cap llei protegia les peces, les autoritats eclesiàstiques no les valoraven i els rectors de les esglésies necessitaven diners», aclareix Gironell.

A partir d'aquí Strappo -el títol fa referència a la tècnica que permet arrencar la pintura del mur que la suporta- dibuixa la manera de procedir dels antiquaris, «amb pocs escrúpols»; indaga en les dues cares de Steffanoni: un home que durant la primera guerra mundial va arriscar la seva vida per salvar els frescos de Tommaso da Modena a Treviso i després va ser capaç d'arrencar els murals del Pirineu per comerciar-hi; relata la posició de la gent del territori davant l'espoli, i narra les angoixes de Folch i Torres i tota la Junta de Museus per salvar el patrimoni.

DILEMA HAMLETIÀ / Però la novel·la va més enllà i planteja l'etern dubte de la restitució de les obres al seu lloc d'origen. «Un dels objectius és posar sobre la taula el repte o dilema hamletià de l'strap-po: ¿Arrencar per negociar o arrencar per conservar i preservar? La novel·la no deixa de ser una paràbola moral que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país», explica Giro-nell, que afegeix el seu convenciment que «les obres d'art que s'han creat per ser venerades en un territori no haurien de sortir-ne». Encara que és conscient que a vegades és impossible: «Potser si no s'hagués fet l'operació ara no tindríem patrimoni». Al final, posicionar-se és difícil: «Cadascú va actuar a la seva manera, però quan els escoltes a tots veus que tots tenien una part de raó perquè tots tenien una veritat per defensar. El lector veurà de quina part està i per quina part es decanta», conclou l'autor.

TEMES

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros