elPeriódico.com

En una botiga prop de la plaça de Monastiraki, en ple centre d'Atenes, l'artista Pantelis Melissinos fabrica sandàlies a la vista del públic. La botiga, al carrer d'Aghia Theklas, és fàcil de reconèixer, ja que de la façana en penja una immensa sandàlia de més d'un metre de llarg. A l'interior s'alternen centenars de parells amb cadires tunejades, escultures modernes, vestits teatrals i un munt de retalls de diaris i de poemes.

Pantelis Melissinos, assegut davant l'embullat aparador de la seva botiga de sandàlies, situada al centre d'Atenes. MIGUEL LORENZO

Més informació

• Tags: Cultura i espectacles, Estiu

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 107 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 22 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

«El meu avi va començar el negoci als anys 20», explica Pantelis assegut a la seva cadira d'artesà, «però va ser el meu pare, Stavros, el que el va llançar.Va vendre sandàlies a So-

phia Loren, als Beatles i a altres famosos com Barbra Streisand. Ara té 81 anys, està retirat, però ha fet moltes sandàlies i molts poemes».

L'antiga botiga de Stavros Melissinos estava situada, paret amb paret, a la vora de la vella mesquita de Monastiraki, que avui és un museu, i a pocs metres de les ruïnes de la Biblioteca d'Adrià. Era una institució gairebé centenària, però un augment del lloguer va obligar la família a traslladar-se al nou local, sense tant de glamur, però amb moltes sandàlies i art a la vista. «Molta gent va protestar, ens consideraven part de la història d'Atenes, però va ser inevitable. Jo vaig començar el 2004 i trobo a faltar la botiga vella. Atenes ha canviat molt. Abans ningú gastava més del que tenia, però la gent es va acostumar a demanar diners prestats i ha arribat la gran crisi», comenta Pantelis.

FAMÍLIA D'ARTISTES / La família de Stavros Melissinos venia de Creta, on l'avi cantava cançons tradicionals, una espècie de poemes èpics que descrivien temes quotidians i històrics. «El meu pare escrivia poesia i se li va acudir fer sandàlies i publicar poemes. Va tenir molt d'èxit», apunta Pantelis. «Jo vaig estudiar disseny a Nova York i vaig ser director artístic del Centre Cultural Grec. Després, vaig dissenyar vestuari per a teatre i ara em dedico a la botiga i a escriure. Creo cadires amb material reciclat i altres objectes artístics».

D'entre els famosos que han visitat la botiga, recorda la reina Sofia, que el 2005 va comprar unes sandàlies per al príncep Felip. «Té els peus grans», –somriu–. «Gasta un 48... A la Reina la vaig reconèixer, però vénen altres famosos que no sé qui són, ja que no miro la tele, però m'ho diuen. A Kate Moss n'hi vaig vendre un parell i no la vaig reconèixer. Un dia va arribar la nòvia de Mick Jagger i també en va comprar. Era altíssima, més que jo».

Pantelis Melissinos riu perquè ha llegit en un diari estranger que és una espècie de Benetton grec. «Nos­altres som molt petits i treballem a l'antiga, tot a mà», aclareix. «Les sandàlies són de bon cuir natural i s'ajusten bé al peu. És una pena perquè avui la gent no aprecia la qualitat i prefereix comprar plàstic».

BOTIGA DE CULTE / «De nen anava a l'illa de la meva mare, Ios. Recordo l'olor que feia el pa i el gust dels tomàquets», afegeix amb nostàlgia. «Ara els tomàquets fan olor de cogombre i el pa ja no és com era. Passa el mateix amb les sandàlies, però jo insisteixo a treballar com abans. Sé que anem a contracorrent i no sé quant durarem. És graciós, però ara, pel ens diuen, som una botiga de culte. Ve gent de tot el món a buscar les nostres sandàlies».

De quan els Beatles van anar a la botiga, als 60, Pantelis recorda que ell encara era un nen i que es va muntar un enrenou considerable. «Li vaig preguntar al meu pare per què no els havia demanat un autògraf, i em va contestar: ¿I per què no me'l van demanar ells a mi?».

La vella botiga fundada per l'avi va passar per moments durs després de la segona guerra mundial. «El meu pare va començar amb 24 anys, el 1954», explica. «Ell volia ser director de cine, però Grècia era molt pobra i no va poder estudiar. Quan Sophia Loren hi va comprar unes sandàlies, als anys 50, va ser una bona promoció. Va arribar com caiguda del cel i va atraure molta gent».

Alguns fins i tot van acabar inspirant un model de sandàlies per al catàleg dels Melissinos. Hi ha sandàlies Lennon, Maria Callas, Jackie O., Jeremy Irons... i, més enllà en el temps, les Plató, Aristòtil, Cleòpatra i Sòcrates. «Les de Jackie O. abans es deien model T», diu Pantelis. «Quan Jackie O. les va comprar, es van disparar les vendes».

NOSTÀLGIA DELS 60 / Al mirar enrere, Pantelis enyora els anys 60 i 70, quan hippies de tot el món passaven per Atenes abans de perdre's per alguna illa. «Molts compraven sandàlies aquí», recorda. «Era bonic, perquè llavors podies veure somriures de veritat. L'únic que necessitaven era unes bones sandàlies, un cistell penjat de l'espatlla i marxar a alguna illa. Allà eren com reis... Amb la crisi, tot ha canviat. Jo he de treballar més que mai i crec que els rics van robar tot el que van poder i han inventat la crisi perquè paguem els pobres».

Quan se li pregunta pel futur de la botiga, Pantelis s'arronsa d'espatlles i somriu. «No tinc fills i no sé què passarà quan mori –diu–, però si s'enfonsen països sense que ningú es preocupi, ¿a qui li importarà que desaparegui una botiga de sandàlies?».