elPeriódico.cat

Glenn Close i el director Rodrigo García sempre s'han entès molt bé. L'actriu havia aparegut en dues de les primeres pel·lícules de García construïdes en forma de breus i alternatius relats en paral·lel, Coses que diries només de mirar-la i Nou vides, en què el protagonisme estava evidentment molt repartit, però a Albert Nobbs Close s'erigeix en protagonista absoluta de la cinta i sembla que el seu amic i director li ha confeccionat un vestit a mida.

Leonardo DiCaprio encarna un ja veterà Hoovera 'J. Edgar'.

Glenn Close, vestida d'homeen una imatge d''Albert Nobbs'.

Un fotograma d''Arrugues', basada en el còmic de Paco Roca.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 58 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 27 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La història que planteja la pel·lícula no és nova al cine. A Víctor o Victoria, Julie Andrews es feia passar per home per sobreviure en temps de penúria. A Tootsie, Dustin Hoffman feia el contrari i es transvestia per obtenir treballs com a actriu. A Albert Nobbs, basada en una obra teatral i ambientada al Dublín del segle XIX, Close encarna una dona que també aparenta ser un home durant tres dècades, amb tot el que això comporta no només en el gest físic i la indumentària, per trobar feina en una societat dominada totalment pels homes.

Close és la gran i gairebé única estrella de la pel·lícula. El seu transformisme n'és l'essència. Com ho és Leonardo DiCaprio en el cas de J. Edgar, una pel·lícula que podríem considerar menor en la trajectòria de Clint Eastwood -com també ho eren els seus dos anteriors treballs, Invictus i Más allá de la vida- que evoca la vida de J. Edgar Hoover, obsessiu anticomunista i creador de l'FBI.

Maquillat com si tingués 50 anys més dels que té, transformat doncs com a Close a Albert Nobbs, DiCaprio encarna un ja gran Hoover que recorda i embelleix les seves experiències passades mentre segueix al peu del canó de la seva oficina federal. A Eastwood li interessa sobretot el personatge, com ja va passar per exemple en el seu film sobre Charlie Parker, Bird, abans que els elements més coneguts o escandalosos, però la pel·lícula només arriba a tenir certa altura quan busseja en les contradiccions del reaccionari personatge: la relació amb la seva mare, l'amagada homosexualitat, la història d'amor oculta amb el seu principal col·laborador o les relacions amb els presidents del país.

García-Close i Eastwood-DiCaprio són bons binomis. Aquesta setmana en tenim un altre en la parella formada per Nicolas Cage i Nicole Kidman, protagonistes de Bajo amenaza. Es tracta d'un film d'acció orquestrat per Joel Schumacher al voltant de la relació de forces entre una banda de criminals i el matrimoni que prenen com a ostatges per utilitzar-los en el seu pròxim cop.

VAMPIRS I HOMES LLOP / Kate Beckinsale no necessita ni parelles ni gaires antagonistes. De mica en mica, s'ha guanyat a pols ser la màxima atracció de la sèrie Underworld, que ja ha arribat a la seva tercera entrega amb Underworld: el despertar. Res de nou a l'horitzó. Els vampirs i els homes llop segueixen enfrontats amb els humans com a simples peons en el violent i mil·lenari joc.

El cine d'animació està representat per Arrugues, adaptació del guardonat còmic de Paco Roca. Com després va fer en la seva evocació del naixement de l'editorial Bruguera a L'hivern del dibuixant, Roca utilitza una narrativa i un grafisme molt senzills, gairebé de línia clara, per retratar a Arrugues la relació entre els pacients d'un geriàtric i la manera que tenen de protegir el seu últim company, que pateix Alzheimer, perquè no sigui traslladat a la sala dels desnonats. La pel·lícula és molt fidel en forma i contingut.