El Periódico

Venta entradas Los Secretos cabecera

tu i jo som tres

Ferran Monegal

Genial a la cuina però a la tele espanta

@MonegalFerran

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.

Dimarts, 21 de març del 2017

Ens col·loquen un rètol al principi que diu: «Això no és un programa de cuina». En efecte, 'El xef' (Cuatro) no és un programa sobre gastronomia. Com en edicions anteriors, és un gran espotsobre David Muñoz, que és una cosa diferent. Potser els constructors d'aquest programa -meitat documental, meitat 'reality show'- han llegit les advertències de Carlos García Gual, catedràtic de Filologia Grega a la Complutense, quan diu amb una tremenda ironia que avui, a la tele, els cuiners són els únics representants de la cultura que hi tenen cabuda. Cal prendre's, doncs, això d'El xef com una colossal exaltació de Muñoz, entès com a trepidant criatura. «La meva vida és un bucle d'avions, de taxis, d'hotels... Si he de dormir dues hores al dia, dormo dues hores al dia. Estic en evolució permanent. Innovar, innovar, innovar. Mai deixo de prémer l'accelerador. El cansament no existeix. ¡La creativitat és caòtica!», explica immers en una voràgine que a vegades ens atabala. ¡Ah! Aquest celebrat i heterodox cuiner no es relaxa ni a Singapur menjant marisc. Hem vist en el programa que el seu vertigen s'ha accentuat molt amb la inauguració a Londres del seu restaurant StreetXO. Hi havia moments en què més que un xef, semblava atrapat en el remolí típic d'un broker. ¡Ah! Sembla que disfruta amb aquesta imatge galopant de si mateix. En un moment donat, des d'algun hotel del món, va enviar un 'whatsapp' -a Cristina Pedroche, suposo- en què deia: «Carinyo, això és una merda», i hi va afegir dues emoticones: un cor i un porquet. No sé si David Muñoz és conscient de la imatge d'estrès que projecta en aquest programa de TV. Potser això és el que la cadena li exigeix. Sempre he pensat que la serenitat és la base de la bona gastronomia. El fricandó no s'aconsegueix a 3.000 revolucions per minut. He parlat amb el company Pau Arenós, que ho sap tot sobre cuiners i cuina, i m'ha dit: «Té la capacitat de situar plats a punt de caure pel precipici gustatiu, i convertir-los en una cosa memorable».

És a dir, que David Muñoz, situat a la cuina, és genial. Salva el precipici. No cau estrepitosament. Eleva el plat a categoria. Però a la tele és una altra cosa. Aquest frenesí que li imprimeixen, confon. Un dels poquíssims plats que li vam veure preparar, una salsa romesco amb aromes 'ganjang', o sigui, Tarragona i Corea foses, en comptes d'entusiasmar-nos, ens va donar un ensurt.

Tras ganar a Israel, el jugador del Real Madrid valoró los rumores surgidos en los últimos días