«És tard, vés-te'n a casa teva», em diu Primrose. Sap que no tinc cotxe i que em moc per Harare amb transport públic. Concretament, en combi, una d'aquestes furgonetes que travessen la ciutat en totes direccions i que s'han d'agafar al vol.
MARC SERENA
Informació publicada en la página 108 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 22 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
«És millor que te'n vagis abans que es faci fosc», em repeteix en un anglès perfecte. És una dona valenta, però, per les seves paraules, intueixo que pateix per la meva seguretat. Té por que no arribi a l'alberg. «T'acompanyaré fins al lloc d'on surt la combi. Així m'asseguro que vagis en direcció a Avondale».
Sortim de casa seva i faig una foto al sol a punt d'extingir-se. El dia s'acaba i, a Harare, a la nit, la ciutat es torna fantasma. Els pocs cotxes que es desplacen no paren per por als robatoris i els carrers no tenen il·luminació. Diverses persones m'han recomanat que no camini gaire a la nit.
Pujo a la combi sense dir res. M'acomiado de Primrose i la furgoneta continua el viatge. A l'interior hi ha unes 20 persones. Anem molt atapeïts, però no hi ha males cares. M'assec al costat d'una noia i li somric. Li dec semblar exòtic. En aquesta ciutat hi ha pocs blancs, i els pocs que hi ha són diplomàtics i van en cotxe.
Creuem la ciutat. Són àmplies avingudes tenyides pel color violeta de les xicrandes. Es veu molta gent esperant, enmig del carrer, més combis, que és el transport rei. Miro l'horitzó i veig que el sol ja ha desaparegut del tot. Es fa fosc a Harare. Em sento una mica Ventafocs.
Tot segueix el seu camí fins que la furgoneta s'atura enmig del no-res… Es veu que el motor ja no dóna més de si. Ens tornen els diners i ens fan baixar. M'assalta una por estranya. ¿Què faig? ¿On vaig? És impossible saber a quin carrer estem perquè no hi ha cartells, està molt fosc i no conec la ciutat. Podria trucar a Primrose però, ¿què li diria? Ella tampoc té cotxe i no utilitza taxi. Pregunto una mica entre els companys de viatge, amb tanta timidesa que no aconsegueixo resposta.
Veig que alguns es dirigeixen al carrer més ample que hi ha a prop i fan autoestop. Pugen a cotxes de particulars que comparteixen el trajecte a canvi d'una mica de diners. M'enganxo a la noia que estava al meu costat. Ella està més espantada que jo.
Li pregunto si també va a Avondale. Em diu que sí, i quan arriba el primer cotxe particular amb places lliures, pugem al seient del darrere. En un moment, som cinc al cotxe. No dic res. Ningú diu res. ¿Anem en la direcció correcta? ¿Qui és el conductor?
Li dono dos dòlars a la noia i li demano que pagui per la meva plaça. Que es quedi el canvi. Espero que s'apiadi de mi i que m'ajudi a trobar l'alberg. Encara que sigui més tard del que havia previst.
El més llegit
25/05/2012 Barça
26/05/2012 Barça
26/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
