-Fa un any que no deixa d'acaparar premis i nominacions. ¿No li sembla que va massa de pressa?

AFP / DOMINIQUE FAGET

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 58 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-En certa manera, sí. L'últim any ha sigut un trampolí i una carrera de motos: he passat de pilotar-ne una de 125cc a una altra molt més gran que no sé ni on em porta. Estic molt contenta amb els premis perquè estan bé, però el que és fonamental és que estic fent ara la sèrie de televisió Con el culo al aire a Antena 3. Per a mi l'important és poder seguir treballant.

-Quan va rebre la Concha de Plata per La voz dormida l'hi va agrair al seu germà (Paco León) per empènyer-la a ser actriu...

-Sí. Ell va ser el que es va adonar, abans que jo, que m'havia de dedicar a aquesta professió. Va tenir aquesta intuïció de germà gran i fins i tot de pare. Em va dir: «Crec que a tu t'aniria bé això». I tenia tota la raó del món. L'hi agraeixo tots els dies cada vegada que m'aixeco.

-¿La seva carrera s'ha vist afavorida per ser germana de...?

-El que ha sigut Paco és el meu referent, el meu padrí, el que m'ha recolzat sempre i el meu fan número u. M'ha ensenyat moltes coses i me'n seguirà ensenyant. És un referent professional i vital.

-A aquest pas, el gran Paco León serà conegut com el germà de María León. ¿No el deu estar eclipsant?

-No, ell és feliç amb el que fa. El fet que jo tingui la Concha de Plata i el Goya a casa és com si els tingués ell. Està orgullós de mi i no hi ha cap rivalitat. Tot al contrari.

-¿Enveja el seu personatge televisiu, Sandra, per viure en un càmping ?

-La veritat és que no m'importaria anar-me'n al camp en situacions de crisi. S'hi viu molt bé: l'únic problema és el desplaçament. Però és un bon pla i una forma de viure còmodament pagant bastant menys que al centre de Madrid.

-¿L'han deixat moltes vegades amb el cul a l'aire a la seva feina?

-En aquesta professió són més les vegades que et deixen amb el cul a l'aire que les que te'l tapen. El normal és el no, i el difícil és el sí.

-Ara que ja és el que se'n diu una actriu versàtil, ¿està més còmoda en la comèdia o en el drama?

-M'agrada molt la comèdia perquè és el gènere que sempre he fet i que més entenc i m'agrada. En el drama no hi he trobat gaire diferència a l'hora de treballar, però no és el mateix estar 12 hores plorant que pixada de riure. A la sèrie de la tele, ric molt davant de les càmeres i darrere, perquè els companys són meravellosos.

-Alguns crítics ja la tracten com una estrella. ¿Se sent així?

-No he volgut llegir gaire sobre mi. Quan ho faig m'omple d'orgull, però a la vegada em dóna molta responsabilitat perquè és complicat mantenir el nivell. Prefereixo sentir-me més petita i no tenir por a estavellar-me. Es pot ser una estrella i passar ràpid a estar estavellada.