Arribaven a la quarta edició dels premis Gaudí gairebé com Rubalcaba i Chacón al congrés del PSOE a Sevilla. I el marcador va resultar igual d'ajustat en la gran festa del cine català que es va celebrar ahir a la nit al Teatre Arteria Paral·lel. Mientras duermes, de Jaume Balagueró, va superar per sis premis a cinc Eva, de Kike Maíllo, en l'indiscutible mà a mà (amb permís de Bruc, la llegenda) amb què es presentava la gala de l'Acadèmia del Cinema Català. Res a veure amb el cicló de Pa negre, que l'any passat va sumar 13 dels 15 guardons a què optava.

Lluís Homar, Kike Maíllo, Claudia Vega i Anne Cánovas, nominats per 'Eva'. JULIO CARBÓ

Lluís Homar, Kike Maíllo, Claudia Vega i Anne Cánovas, nominats per 'Eva'. JULIO CARBÓ

Més informació

• L'èxit després de fer-li el buit
• Pere Portabella, l'altre triomfador dels Gaudí
• Mascarell: "La gala dels Gaudí no em va agradar gens, gens, gens"
• ESPECIAL: Els premis Gaudí

• Tags: Oci i Cultura

Enquestes

De les dues pel·lícules triomfadores als premis Gaudí, ¿quina preferiu?

Mientras duermes

Eva

Veure totes les enquestes

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 50 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 07 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El resultat ajustat no amaga, però, que els sis entorxats de Mientras duermes (15 nominacions) van tenir més rang: director, actor protagonista, guió i pel·lícula en llengua no catalana, a més de so i muntatge. L'Acadèmia va convertir, per tant, Jaume Balagueró en el triomfador de la nit.

L'opera prima de Kike Maíllo (16 nominacions), mentrestant, va acompanyar els guardons de pel·lícula en llengua catalana i actor secundari amb èxits en apartats referents a la seva elogiada factura: fotografia, direcció artística i efectes especials. La gala dels Goya, en què parteix amb 12 nominacions, serà el pròxim esglaó en la fulgurant irrupció d'aquesta barreja de ciència-ficció robòtica i triangle amorós.

Mientras duermes ha col·leccionat un elogi rere l'altre des de la seva estrena en l'últim festival de Sitges, amb una projecció prèvia al Fantastic Fest d'Austin (Texas, EUA). Crítica i públic han gaudit, si es pot dir així, amb un thriller psicològic edificat al voltant de César, el despietat porter (Luis Tosar) d'una finca de l'Eixample barceloní amb ànima de voyeur i obsessionat per una jove inquilina. Un dolent «fastigós», definició del mateix director, amb qui l'espectador acaba per identificar-se. Com ho han fet els acadèmics que voten en els premis Gaudí. Era obligat que en el curt palmarès del guardó ja figurés amb lletres majúscules el cineasta de Lleida.

Darrere de Mientras duermes i Eva va quedar Bruc, la llegenda, que només va aconseguir 3 dels 12 premis a què podia optar. El còctel de cine històric i d'acció, de Daniel Benma­yor, va tenir el consol en categories de menys distinció com maquillatge i perruqueria, vestuari i direcció de producció. També es va emportar un botí discret Chico & Rita, la pel·lícula de Javier Mariscal i Fernando Trueba que estarà a la gala dels Oscars. De les sis categories en què estava nominada es va endur dos premis cantats: el de millor pel·lícula d'animació (la categoria en què lluitarà per l'Oscar) i el de música original, amb Bebo Valdés.

'EL DISCURS DEL REI' / On no hi va haver sorpresa va ser en la categoria de millor pel·lícula europea. El discurs del rei, no cal dir-ho, va afegir un altre guardó al seu historial malgrat que competia, per exemple, amb Melancolía, de Von Trier, i Pina, de Wim Wenders.

Fora del palmarès, la quarta gala dels Gaudí va acusar els mals habituals d'aquestes entregues de premis, que gairebé mai troben el to adequat i un ritme alterat pels inevitables parlaments dels premiats, algun com el de Mireia Ros (millor documental) amb un to reivindicatiu en contra d'una Barcelona rendida a l'especulació i no al culte a l'excel·lència, propi de gent com Gaudí fa un segle. En la mateixa línia va parlar una altra intèrpret combativa

-Vicky Peña- en la seva defensa de la cultura i dels drets dels creadors.

La festa va començar amb mal peu, amb un conflicte a la porta de l'Arteria Paral·lel amb les sorolloses protestes d'un grup de mossos, bombers i altres indignats davant les retallades. Les autoritats, amb el president Artur Mas al capdavant, van ser les seves víctimes.

A l'actor Xavi Mira li va correspondre el paper de presentador de la gala amb Alba Florejachs, l'actriu teatral revelació de la temporada. Mira va començar ballant i cantant i poc el va ajudar en l'arrencada el vacil·lant guió de Toni Cama i Héctor Hernández Vicens (que van ser guionistes de Los Lunnis). Mira buscava la complicitat dels nominats i altres col·legues de professió però no va acabar de funcionar. Molt més directes van resultar les seves al·lusions a les retallades i al doblatge en català davant la mirada de circumstàncies de Mas i del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

TV-3 I LA INDEPENDÈNCIA / A Florejachs, mentrestant, li va tocar jugar amb la seva innata comicitat en una nit de variades fiblades reivindicatives. El director Joaquim Oristrell, per exemple, va donar el premi de millor film per a televisió apuntant a un incert futur de TV-3. El va recollir Manuel Huerga, el director de Macià contra Companys, instant els polítics a prendre's «seriosament la independència».

Va ser la nota política de la nit de Jaume Balagueró i també de Kike Maíllo als Gaudí. La nit de dos directors d'un cine català que no té una gran indústria però sí que està sobrat de talent.