Els embolics de família acostumen a ser enrevessats, i més si hi ha una herència, més ben dit un llegat. El clan de les anomenades viudes de Rubianes ha hagut de suspendre l'homenatge del dilluns 27 a L'Aliança del Poble Nou davant l'amenaça d'emprendre accions judicials per part de la germana de l'actor, Carmen Rubianes. El que volia ser un recordatori uns dies abans del tercer aniversari de la mort de Rubianes, que va morir l'1 de març del 2009 a conseqüència d'un càncer de pulmó, s'ha vist frustrat davant l'oposició de la seva familiar més directa, que va recordar ahir a aquest diari la seva condició d'«única hereva» dels seus drets d'autor i d'imatge i va lamentar haver-se assabentat de l'acte «pels mitjans». «Se m'ha de comentar què es farà».

El grup de 'viudes', amb Carmen Rubianes al mig, en la presentació de 'Rubianes somos todos'. JOAN PUIG

El documental de Huerga. JULIO CARBÓ

Una imatge dels participants en l'homenatge a Pepe Rubianes al Palau Sant Jordi, el 8 de juny del 2009, tres mesos després de la seva mort. JULIO CARBÓ

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 46 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El desacord entre els grans amics de Rubianes i la seva germana ve de lluny. El director teatral Joan Lluís Bozzo, el tricicle Joan Gràcia, Joan Manuel Serrat, el presentador i showman Carles Flavià, l'actor Pep Molina, Manel Pousa (el pare Manel) i el que va ser el seu últim mànager, Toni Coll, formen aquell nucli que vol mantenir viva la flama i l'esperit d'una figura irrepetible com Pepe Rubianes.

També van ser els participants, juntament amb Lucila Aguilera i María Rosales (vinculades sentimentalment a Rubianes en diferents èpoques), en la pel·lícula documental Pepe & Rubianes que ha dirigit Manuel Huerga. I abans havien impulsat el gran homenatge Rubianes somos todos al Sant Jordi (8 de juny del 2009), en què també va participar la germana i del qual van sortir 60.000 euros per constituir la Fundació Pepe Rubianes, a part d'altres fons per a la Fundació Pare Manel.

AMENAÇA LEGAL / Però que entre les dues parts hi havia fractures ja es va veure al funeral de l'artista, que va organitzar Carmen Rubianes, l'única que va fer un parlament i en què les viudes no van poder recordar l'amic. «El Pepe es va tancar molt en els últims mesos de la seva malaltia i costava molt veure'l. Passaven coses rares», han comentat sempre.

L'amenaça de recórrer a un jutge ha portat les viudes a suspendre la festa de L'Aliança. Han renunciat a entrar en el laberint d'un plet quan a ells només els movia, sense ànim de lucre, la idea de mantenir fresc el record de Rubianes. Una festa amb vídeos, copes, sopar, anècdotes i l'actuació de l'Orquestra Plateria era el menú de l'homenatge recordatori. Amics i socis de l'última època de Rubianes -Andreu Buenafuente, Albert Om i Xavier Grasset- també havien de participar en un acte amb entrades a 20 euros. «Per cobrir despeses i reservant els improbables beneficis per a una entitat benèfica del Poblenou», subratllen els organitzadors.

«No és benèfic. ¿Per què han de cobrar una entrada?», va comentar ahir Carmen Rubianes, que va apuntar que al seu germà no li agradaven «els homenatges». Aquesta posició, apunta Flavià per exemple, no té per què impedir fer un acte en memòria d'un amic. Que entre les dues parts hi ha poca o cap comunicació ho subratlla rotundament la implicada: «Ningú té el monopoli de l'amistat del meu germà». I també llança una altra andanada contra el col·lectiu: «Sempre dic que el meu germà té poques viudes i molts orfes, que són els seus fans».

UN ALTRE DOCUMENTAL / I això és el que les viudes, amb l'impacte de comptar entre les seves files amb gent com Serrat, Bozzo o Gràcia, també subratllen amb la seva idea de fer un homenatge anual o d'instaurar un premi amb el nom de Pepe Rubianes, com ja recorden al film de Huerga.

En aquest documental, produït per Mediapro, tampoc va tenir cap participació la germana de l'artista. Sí que es va entrevistar, afirma, tres vegades amb el productor Jaume Roures i una amb el director sense que sortís cap acord d'aquelles reunions. En aquells temps, ja tenia un compromís amb una altra productora catalana per llançar un documental, «amb imatges inèdites del meu germà». La seva idea és que estigui acabat a finals d'any.

Del documental de Huerga, Carmen Rubianes no en va voler saber res, tot i que sí que es queixa pel cartell en què a Rubianes se li veu el cul: «No em sembla adequada la foto. Inadmissible».

FESTA CLANDESTINA / Malgrat el seu desig de renunciar a emprendre una fatigosa batalla legal, les viudes sí que mantenen la idea de fer el seu homenatge: una festa clandestina per esquivar el pes de la llei. «Les viudes de Pepe ens l'estimàvem, però no fins al punt d'anar a la presó o pagar una multa per muntar-li una festa. Preferim gastar-nos els diners en copes en un altre lloc, recordant, amb veu baixa el gran Pepe, no fos cas que es molestin els legítims i indiscutibles hereus de l'enyorat amic Rubianes». Aquestes viudes no perden mai el bon humor.