elPeriódico.cat

Després de Seven (1995) i Zodiac (2007), torna a seguir el rastre d'un assassí en sèrie en la seva adaptació per a Hollywood del superèxit editorial de Stieg Larsson Els homes que no estimaven les dones.

David Fincher, en la presentació d''Els homes que no estimaven les dones' a Roma, el 9 de gener. AFP / TIZIANA FABI

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 55 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 13 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-La majoria de les seves pel·lícules lidien amb gent obsessionada a resoldre un crim, a crear una subcultura de la lluita o una xarxa social. ¿Vostè és un home obsessiu?

-Preferiria fer una distinció entre obsessió i professionalisme, encara que potser el que jo anomeno professionalisme és el que els altres consideren obsessió. Suposo que així és com has de ser si et dediques al cine. No podria gastar dos anys de la meva vida fent una pel·lícula si no tingués aquesta convicció.

-Un altre tret comú de les seves pel·lícules és que sovint se centren en assumptes foscos: bogeria, paranoia, nihilisme, avarícia, traïció… ¿És un reflex de la seva visió del món?

-¡Algú ha de parlar del nostre costat fosc! No he intentat mai fer-me un espai com el cineasta macabre de Hollywood. Però tampoc he volgut fer el mateix que els altres ja feien. I no hi ha gaire gent a Hollywood que es dediqui a fer cine comercial per a gent adulta.

-La saga Millennium té una legió de fans enorme. ¿Sent certa pressió per estar a l'altura de les seves expectatives?

-Quan et gastes tants diners en un rodatge, aprens a apartar de tu aquesta por. No he pretès corregir res ni de la novel·la ni de la pel·lícula sueca. Només espero que la meva pel·lícula les complementi. Em sento responsable davant Stieg Larsson, que no podrà veure la cinta, i davant dels actors, i davant l'equip suec amb qui hem rodat, perquè durant quatre mesos van treballar 14 hores al dia.

-En tot cas, aquesta pel·lícula va ser relativament fàcil per a vostè. Li va costar menys d'un any fer-la. El curiós cas de Benjamin Button n'hi va costar més de sis, ¿no és així?

-Mil anys, diria jo. Irònicament, el 2006 la productora Kathy Kennedy em va portar la traducció a l'anglès d'Els homes que no estimaven les dones, i em va dir: «Volem que rodis això». I jo li vaig preguntar, «¿De què va?». Va contestar: «És sobre una hacker bisexual que lluita contra la misogínia i els nazis». Després d'haver passat sis anys fent Benjamin Button no em veia amb cor d'afrontar un assumpte tan fosc. Així que no la vaig llegir. Ara me'n penedeixo.

-¿Hi ha moltes coses al llarg de la seva carrera de què es penedeixi?

-En realitat no, perquè he après molt dels meus errors.

-¿Més que dels encerts?

-No ho sé. Però puc dir-te, almenys, que he après més d'haver comès els meus propis errors de judici que d'escoltar algú que em deia: «Tallarem la teva pel·lícula». D'això no n'he après res. Bé, potser a desconfiar de Hollywood, i a lluitar per la meva visió.

-¿Parla de les dificultats que va viure amb la seva primera pel·lícula, Alien 3?

-Sé què és estar en una habitació plena de persones que et tracten com si fossis un nen, i que pensen que és adorable que tinguis una opinió però que no estan disposades a donar-te cap control. He sentit aquesta ràbia. I no hi ha res pitjor que quan algú diu: «¿Tu vas fer aquesta pel·lícula? És horrible». I tu et veus obligat a respondre: «Hi estic d'acord».

-Sembla ser molt exigent amb el seu propi treball. Entre tots els seus films, ¿de quin se sent més orgullós?

-Probablement d'El club de la lucha, perquè és el que està més a prop del que jo vaig voler fer inicialment. Diria que és un 75% de la meva idea original. Sobre el paper tot sembla molt senzill, però després agafes la càmera i has de lidiar amb un centenar de persones que tenen la seva forma particular de fer les coses. I has d'estar pendent dels diners que gastes. És impossible fer una pel·lícula tal com la tens al cap.

-¿Fins a quin punt Els homes que no estimaven les dones està a prop del que vostè tenia al cap?

-Diria que un 70%. Estic bastant content amb la pel·lícula.