Una alerta: Los inmortales és una no-vel·la fragmentària d'intenció tan humorística com greu. Humorísti-

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 62 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

ca, pels mètodes satiricoparòdics que utilitza, i greu, pel tema de fons que aborda: la mort humana i el patètic anhel de vèncer-la. Però els mètodes de què es val Manuel Vilas (Barbastre, Osca 1952) dissimulen la gravetat del seu humorisme. El lector s'ha d'oblidar de la trama, els personatges, l'espai-temps convencionals, aquí no hi ha res d'això sinó el seu revers burlesc, la seva carnavalització, perquè el que s'ofereix és una agradable sàtira menipea al voltant de la immortalitat. Hi pul·lulen conspicus exponents de la immortalitat humana com SA (Saavedra, és a dir Cervantes) Dan (Dante Alighieri), Elvis Presley, Vírgil (Virgili), Mother T (la mare Teresa), Hitler i Stalin (parella de rebuig), Nefta (Neruda), l'últim comunista, l'al·lucinat Corman Martínez, a qui Stalin encarrega una missió heroica (buscar al metro de Londres i París alguna cosa mitjançant l'amor i buscar la Verge de l'Aliment Universal a tots els McDonalds de la Terra) o Manuel Vilas.

Com passava a la pel·lícula homònima de Christopher Lambert i Sean Connery, els immortals han d'enfrontar-se entre si i, com al Quixot, els personatges s'agrupen per parelles en les seves aventures. Un referent pop i un altre de culte, però convertits tots dos, com tot el que cau en l'òrbita de la novel·la, en mera icona, etiqueta o marca buides (siguin Joyce o Media Markt), susceptibles de ser omplerts com es vulgui.

TRITURACIÓ CULTURAL / Així, una foto de l'autor il·lustra un Felipe González nascut el 1965 o una altra de l'editor Sergio Gaspar posa cara a un José María Aznar de l'any 59. Ja sabíem que la relació entre signe i sentit era arbitrària, ara sabem que també és festiva.

No esmentava abans el Quixot en va. L'ascendent cervantí de Los inmortales radica no únicament en el protagonisme de SA (la seva conversa amb Kafka és estupenda), sinó en el joc del manuscrit trobat l'any 22.011 i difós per Aristo Willas entre una elit de savis -tots ja immortals- abans de destruir-lo. El pecat del text és fer befa de la immortalitat en una època (avui) en què, segons els arxius, el més normal era la infelicitat causada per la nostra condició temporal. Potser aquesta no és una novel·la per a tots els paladars, però els que entrin en la lògica de la seva trituració cultural i el seu humor hilarant segur que no se sentiran defraudats.

3 LOS INMORTALES

Manuel Vilas

Alfaguara. 250 pàg. 18,50 €