elPeriódico.cat

Passats més de 10 anys des de la seminal El proyecto de la bruja de Blair, al fals documental de terror se li comença a veure el truc. De tant en tant sorgeix un èxit que revitalitza l'interès pel subgènere, com va succeir amb Paranormal activity el 2007, però sempre queda flotant un cert aire de déja vu.

Carles Torrens, director d''Emergo'. DIEGO CALDERÓN

No és el cas d'Emergo, opera prima del català Carles Torrens, que tot i formar part activa d'aquest subgènere de material trobat, desprèn un nivell de sofisticació formal i de pes dramàtic infreqüents.

El film, projectat aquest dimarts en la secció oficial a competició, ve apadrinat per Rodrigo Cortés, director de Buried. Cortés firma el guió i ha dirigit la segona unitat; de fet, Emergo era un projecte seu. "Em va tocar la loteria quan em van trucar per dirigir-la", diu Carles Torrens, de 26 anys i resident a Los Angeles, on ha estudiat cine.

Experimentar amb el llenguatge

Emergo relata la peripècia d'un trio de parapsicòlegs que han d'estudiar els fenòmens de poltergeist ocorreguts en una casa on viuen un home viudo i els seus dos fills. El film juga hàbilment amb les textures visuals a través de diferents sistemes de gravació i, sobretot, se sustenta en un sòlid entramat narratiu, amb una convincent història de drama familiar al fons.

"La nostra idea era jugar amb el llenguatge, experimentar. El guió podria haver-se rodat d'una altra manera, amb una posada en escena convencional, perquè la història que es relata i el tipus de personatges així ho permetien, però el secret, el que és realment original d'Emergo, radica en la distorsió del llenguatge formal que proposem", explica entusiasmat Torrens.