Nando Salvà

És difícil entendre que un llibre de no-ficció que en bona part és un estudi de sistemes i metodologies, i del conflicte entre dades empíriques i saviesa subjectiva, pugui arribar a convertir-se en una pel·lícula protagonitzada per Brad Pitt i candidata a sis Oscars, però aquest és precisament el cas de Moneyball: rompiendo las reglas. Es tracta de la història de Billy Beane. El nom no ens sona perquè a Espanya al beisbol no li fem ni cas, però segons sembla el tipus va fer història als Estats Units.

Tràiler de la pel·lícula 'Moneyball'.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 56 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Al seu dia tota una promesa del beisbol que mai va arribar a convertir-se en realitat, Beane va aconseguir revolucionar i reinventar aquest esport desposseint-lo de tot el mite, el romanticisme i la magnificència i convertint-lo en una equació matemàtica. L'estiu del 2002, al capdavant dels Oakland Athletics, va aconseguir que l'aritmètica no només expliqués el joc, sinó que el dotés de drama i poesia. En altres paraules, Moneyball és un retrat del beisbol menys com a passatemps, com a passió o fins i tot com a cruel negoci que com a problema epistemològic. Encara que tot això no us soni gaire bé, doneu una oportunitat al film de Bennett Miller (Capote): no us en penedireu.

'LOS MUPPETS' / Avui la cartellera s'omple de figures com el tal Beane: herois reals, individuals o col·lectius, anònims o no tant, que van consagrar la seva vida a una causa. La causa de Jim Henson, per exemple, van ser uns ninots de drap anomenats Muppets

-o Teleñecos, com els coneixem a Espanya-. Ell els va crear fa més de mig segle i els va convertir en ídols mundials i icones pop a través de programes com Barri Sèsam o El show de los Teleñecos. Després de la seva mort el 1990, la granota Gustau, la porqueta Peggy, Gonzo i els seus companys van començar a convertir-se en relíquies d'èpoques passades. De fet, Los Muppets, la pel·lícula que ara protagonitzen, és totalment conscient d'aquesta pèrdua de rellevància. De fet, transcorre en un món que ha abandonat els Teleñecos a favor de programes com Golpea al profesor

-que és exactament el que el seu títol promet-. Però al final de la història, per descomptat, els Muppets recuperen la seva glòria passada. ¿Aconseguirà aquesta pel·lícula que passi el mateix en el món real?

'KATMANDÚ: UN ESPEJO EN EL CIELO' / Parlem ara de Victoria Subirana, una professora catalana que el 1988 va viatjar al Nepal per conèixer els tibetans, que s'havien refugiat al país veí per fugir del genocidi provocat pel govern xinès al Tibet, i per embarcar-se en un ambiciós projecte educatiu als barris de barraques. Des d'aleshores treballa per eradicar l'alt índex d'analfabetisme que pateix la regió i, en conseqüència, per lluitar contra la pobresa i les injustícies socials. Subirana va escriure Una mestra a Katmandú, el llibre que Icíar Bollaín ha agafat com a base per dirigir Katmandú: un espejo en el cielo, que d'aquí unes setmanes potser li proporcionarà un Goya a Verónica Echegui.

Abans de baixar de l'Himàlaia, es pot fer parada en un dels dos documentals que també arriben avui a les pantalles. Sunrise/Sunset acompanya durant 24 hores el Dalai-lama, des que inicia la seva jornada a les tres de la matinada fins que se'n va a dormir a la posta del sol. Així mateix, el director Vitali Manski conversa amb el líder budista sobre l'essència de l'univers i el paper que l'individu ha de jugar en la religió en general i en el budisme en particular en el context de la societat contemporània. La segona estrena de no-ficció de la setmana se situa a Zimbàbue, país castigat per la sida i la fam, on la precarietat del sistema sanitari delma la població, l'atur és del 90% i hi ha greus carències en els subministraments bàsics. ¿Com viuen els discapacitats en un país com aquest? D'això precisament parla Ithemba: es tracta de la història de Liyana, un grup musical format per adolescents discapacitats que lluiten per expressar-se a través de cançons i, sobretot, per deixar de ser tractats com a maleïts.