elPeriódico.com

Si no és que heu viscut sota una pedra en els últims anys, reconeixereu fàcilment la seva cara: aquests ulls oberts com taronges, el nas arromangat i el somriure impúdic coronat per dues pales ben separades. Encara que es vulgui, és impossible escapar de Bob Esponja. El president Barack Obama va assegurar durant la seva campanya que mai es perd la sèrie perquè és impossible; sempre està posada a casa dels Obama.

Més informació

• Tags: Cultura i espectacles, Estiu

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 102 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 22 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

I, segons sembla, també a la majoria de cases espanyoles. La sèrie de dibuixos animats protagonitzada per l'esponja marina –una esponja amb pantalons curts, com li agrada ressaltar al còmic Ricky Gervais– és el gran fenomen actual de la tan elogiada TDT, contra espais més famolencs d'audiència. Clan arriba a superar el 15% de share amb Bob Esponja al matí.

Gairebé no hi ha rastre de Mickey Mouse i la resta de la tropa de Disney: l'heroi de l'estiu infantil a Espanya és Bob, el rei dels globus d'heli, les pistes de circ, les tómboles de fira… I poc importa que sigui quadrat: l'ídol creat per l'antic professor de biologia marina Stephen Hillenburg també surt en infinits objectes esfèrics; és probable que, si aquest any heu anat a la platja, us hagi despertat de la letargia alguna pilota groga i somrient.

Ningú s'esperava, ni tan sols els seus propis creadors, el nivell de celebritat mundial obtingut pel bonàs d'Esponja. La sèrie va debutar a Nickelodeon el 1999, però no va ser fins a mitjans de la seva segona temporada, ben entrat el 2001, que va començar a despuntar en audiència. La resta, com s'acostuma a dir, és història: èxit creixent; salt al cine en una pel·lícula amb cameo de David Hasselhoff; llibres, seminaris; la cèlebre ubiqüitat del seu marxandatge…

PAISATGE CULTURAL / De clauers a anells de mugró, Bob Esponja va passar a formar part del paisatge cultural com poques criatures animades ho han aconseguit en la història. El modista Karl Lagerfeld va modelar un peluix amb fins benèfics –la creació va arribar al preu de 1.000 euros en subhasta–; el venerat artista i dissenyador KAWS ha creat pintures sota la seva inspiració, i el dissenyador Marc Jacobs porta tatuat al braç un Bob Esponja de generoses dimensions. L'any passat, el Pavillon de l'Eau de París va organitzar una divertidíssima exposició sobre l'univers de Bob Esponja, on brillaven una selecció de paròdies d'obres mestres de la pintura de Van Gogh, Boticelli i Da Vinci amb els nostres amics de Fondo de Bikini com a divertits protagonistes.

Estimat per tothom, Bob va comptar amb Brian Wilson per al seu CD The best day ever (un projecte del seu doblador als Estats Units, Tom Kenny) i amb el gran David Bowie per donar veu a Sa Altesa Reial en la segona pel·lícula per a televisió del personatge. Johnny Depp és un devot de Hunter S. Thompson, però també de Bob Esponja. En un episodi de la sèrie Cárceles de National Geographic es va poder veure l'ala sencera d'una presó entonant el seu tema principal.

Encara avui costa explicar l'èxit de la sèrie, que tot i que comença a decaure una mica als Estats Units –ja no és la gran estrella de Nickelodeon: iCarly triomfa– sembla arribar ara al seu cim al nostre país. ¿Què fa tan insòlitament popular una comèdia surrealista sobre una esponja feliç de la vida i del tot immune al perill o el menyspreu?

Deu ser que no només la miren nens, sinó també adults; i no només pares, sinó també els que encara estan per procrear. Els més petits es deixen obnubilar pel colorit del món de Fondo Bikini i el carisma i la felicitat de Bob i companyia. Els grans, també, però hi reconeixen altres qualitats: l'encant de la seva animació tradicional en temps digitals –cada episodi necessita més de 20.000 dibuixos–; el rastre de Bugs Bunny i les genials criatures de Looney tunes, i una refrescant falta de segones lectures, salvant un cert subtext homosexual que no es va escapar als grups cristians dels Estats Units. El creador, Hillenburg, va preferir descriure Bob com a «asexual».

EL VERDADER ASTRE / N'hi ha que s'apunten, no sense raó, a un altre motiu principal per explicar l'èxit de la sèrie entre diferents generacions. Té un nom: Patricio Estrella, el millor amic de Bob i protagonista no oficial de la sèrie, sobretot en la seva última recta, quan ha obtingut el mateix (si no més) temps de pantalla que l'heroi submarí titular.

Però Patricio no és competitiu, en absolut. En primer lloc, és tonto. Fins al punt de convertir el rialler Bob en un intel·lectual francès del Manhattan dels anys 40. Tot i que Patricio també es pot posar fi de cop i volta, sense avisar prèviament, per pronunciar línies com aquestes: «Persones refinades i sofisticades com nos­altres no han d'embrutar els seus llavis amb obscenitats». Sí, és el

millor.