elPeriódico.com

Article 187. Tinc un amic que viatja i pregunta molt. És la seva passió. Fa anys estava obsessionat per conèixer les onomatopeies dels animals dels llocs que visitava. M'explicava que el gos és l'animal que més canvia d'un país a un altre. Del tradicional bup-bup al au au de Portugal, el whou whou francès o el ruf ruf dels Estats Units. I hi ha gairebé 187 variants segons on lladri el gos.

Més informació

• Tags: Cultura i espectacles, Estiu

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 105 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 22 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

També va descobrir coses curioses com ara que el lleó rugeix de la mateixa manera arreu del món excepte al Japó, que fa: powng. O que les ambulàncies s'imiten amb el tradicional ni-no, ni-no a tot arreu excepte a Alemanya, que fa tatxui tacà tatxui tacà.

Però la veritat és que preguntar sobre els sons és només una de les seves manies quan viatja. L'altra que més m'encanta és... Bé, ja us ho explicaré després del millor de la setmana.

Tercera posició. Jorge Drexler (Peralada). Em va encantar la passió amb què va impregnar tot el concert. Va ser deliciós que ens expliqués que la presència del seu pare el posava nerviós. I és que un pare sempre serà un pare.

Segon lloc. Miguel Bosé (Peralada). Un espectacle amb una força escènica impressionant. El millor és que el nou disc és tan bo que no hi trobes a faltar cap clàssic del seu repertori. Em quedo amb la cançó del gos, la meva cançó de l'estiu.

Primer lloc. Petit observatori, de Josep Maria Espinàs. La sort d'anar a una casa d'estiu que no és la teva és que acabes rebuscant entre llibres que desconeixes i trobant un recopilatori d'articles del mestre. Acabes fascinat perquè el temps li dóna molta raó en tot. ¡Fascinant!

I tornant al meu amic. La seva última gran passió és preguntar què els sona a xinès a la gent d'altres països. M'explico, en català i en castellà quan no entenem alguna cosa diem que ens sona a xinès però no és igual a tot arreu. Em diu que als romanesos els sona a turc, als turcs els sona a francès i als francesos els sona a japonès. I als anglesos i als portuguesos, els sona a grec.

Jo li vaig preguntar si el castellà és incomprensible en algun país i em va dir que txecs, macedonis i croats no ens comprenen. I em vaig sentir feliç, m'encanta saber que som el xinès d'un altre país. ¡Feliç diumenge!