Totes les festes de Misano es van acabar ahir en tragèdia. Totes les celebracions del gran premi es van tenyir de negre. Tots els protagonistes, la majoria d'ells espanyols -i és que ahir l'armada invencible va obtenir el sisè triple de l'any, el novè de la història, i ja suma 28 victòries en un mateix any i es queden a només sis del rècord de la Gran Bretanya (34 el 1967)-, van abandonar Misano amb llàgrimes als ulls i la sensació que, d'aquí 15 dies, en l'estrena mundialista de Motorland (Alcanyís, Aragó), els pot tocar a ells. «Seria absurd, idiota, beneit, sense sentit que nosaltres oblidéssim que el nostre esport, com tants altres, comporta risc, molt risc. No som farmacèutics i seria bo que ens ho repetíssim habitualment o ho tinguéssim present més del que ho tenim».
Pedrosa travessa la meta amb el puny alçat, al costat de la bandera de quadros, com a vencedor del GP de San Marino. AFP / MARIO LAPORTA
Pedrosa travessa la meta amb el puny alçat, al costat de la bandera de quadros, com a vencedor del GP de San Marino. AFP / MARIO LAPORTA
Informació publicada en la página 110 de la secció de Polideportivo de l'edició impresa del dia 06 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
AUTÈNTICA MALA SORT / No parla una persona qualsevol. Parla el més gran, el guanyador de guanyadors, l'italià Giacomo Agostini, que va ser 15 vegades campió del món. «No estic defensant el motociclisme, no en tinc necessitat però, en la meva època, moria un pilot cada dos diumenges. El 70, quan va morir Santiago Herrero, es van matar 12 pilots més». Ago, que va elogiar l'empenta de Marc Márquez, vencedor de 125cc davant un gairebé tan portentós Nico Terol; la fogositat de Toni Elías, la seva sisena victòria en Moto2 ja gairebé li dóna el seu primer títol mundial, i la contundència amb què Dani Pedrosa, guanyador ahir en MotoGP, prova de pressionar Jorge Lorenzo, va recordar que «entre tots intentem que aquests fets no passin, però hi ha una cosa que s'escapa a les nostres mans: quan el pilot es queda enmig de la pista i s'arrisca a ser atropellat per un altre pilot».
No va ser només Ago qui va recordar aquesta situació desesperant. També ho va fer Carmelo Ezpeleta, responsable del Mundial i destrossat a l'hospital del circuit. «Fa set anys que no moria ningú. Els circuits són molt segurs, tenen escapatòries, però si el pilot es queda enmig de la pista és impredictible el que pot passar». Andrea Dovizioso va estar a punt de ser atropellat per Valentino Rossi a Brno i Randy de Puniet va salvar la vida quan Mika Kallio, també aquest mateix any, li va passar per sobre de la cama i l'hi va destrossar a Sachsenring. «Si li hagués donat un cop al cap o al tòrax no sé què hauria passat», recorda Ezpeleta.
«Hem d'animar-nos entre tots i seguir corrent pel bo de Tomizawa», deia Marco Melandri. «Ha perdut la vida en allò que estimava. És clar que anem a 300 km/h, això és el Mundial de velocitat, no de regularitat, ho tenim molt clar», diu Mattia Pasini.
UN NOI ENCANTADOR / Tothom coincidia a dir que Shoya Tomizawa era un jove encantador. «Es passava el dia somrient, era molt curiós, sempre et preguntava per aprendre», recorda, amb llàgrimes als ulls, el veterà Loris Capirossi, que dimecres va coincidir amb el japonès en un acte publicitari del gran premi. «Era valent, obert, curiós, sempre feliç i intentava encomanar-te aquest somriure», indica Dani Pedrosa, que recorda que l'escúter amb què es movia Tomi pel pàdoc havia estat seu.
Graziano Rossi, pare de Valentino, va viure consternat la tragèdia. «Tinc una enorme tristesa al cor, no esperes mai que li passi una cosa així a un dels teus», va comentar el pare del Doctor. Marco Lucchinelli, campió del món de 500cc el 1981, va reforçar aquesta reflexió al considerar: «Sempre pensem que no ens passarà a nosaltres. És més, els veiem caure, aixecar-se i seguir corrent i creiem que estem jugant amb la Play Station i no podem oblidar que, fins i tot venint als grans premis, hi ha nois que es maten a la carretera. És així de dur».
