Després de 14 hores d'esgotadores negociacions, l'Eurogrup ha arribat gairebé a les 5 de la matinada a un acord sobre el segon pla de rescat de Grècia per valor de 130.000 milions d'euros fins al 2014, que evitarà que el país faci fallida el pròxim mes de març. L'Eurogrup, no obstant, ha precisat que l'aprovació formal de la nova ajuda financera queda supeditada que Grècia vagi aplicant abans que s'acabi febrer les mesures previstes en el pla d'ajustos i reformes i que el programa de condonació parcial del deute públic sigui un èxit. Grècia serà a més sotmesa a una tutela reforçada i l'ajuda financera es controlarà de forma estricta per garantir que es destini al pagament del deute públic.

La banca creditora de Grècia ha acceptat després de complicades negociacions assumir més sacrificis i aplicar una quitació del 53,5% del deute públic grec a les seves mans, en lloc del 50% previst inicialment, segons ha explicat el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Aquest nou esforç addicional de la banca privada ha estat necessari per contrarestar l'impacte financer de l'agreujament de la recessió a Grècia.

El programa d'ajustos i reformes, la quitació del deute en mans de la banca i l'ajuda financera de la Unió Europea (UE) i del Fons Monetari Internacional (FMI) permetran reduir el volum del deute públic grec de l'actual nivell insolvència del 160% del producte interior brut (PIB) a un nivell “sostenible” a llarg termini del 120,5% del PIB a l'horitzó de l'any 2020, ha precisat Juncker. Aquest nivell és molt pròxim a l'objectiu del 120% fixat inicialment per la UE i l'FMI a la cimera de l'octubre passat com el màxim possible per assegurar la viabilitat financera a llarg termini de Grècia i per a la concessió d'un nou pla de rescat, que se sumarà als 110.000 milions acordats el maig del 2010.

El segon pla de rescat permetrà a Grècia fer front al venciment massiu de deute públic per valor de 14.500 milions que es produirà el pròxim 20 de març i evitar la temuda fallida, de repercussions imprevisibles tant per al país com per al conjunt de la zona euro. La directora de l'FMI, Christine Lagarde, ha indicat que proposarà a la institució contribuir a aquest pla de rescat de “forma significativa” durant la segona setmana de març.

El canvi del deute públic grec en mans de la banca privada permetrà eliminar uns 107.000 milions dels 347.000 milions del volum total, mitjançant la condonació del 53,5% del valor nominal dels bons. Els nous bons a llarg termini tindran un tipus d'interès del 2% fins al 2014, del 3% entre el 2015-2020 i del 4% en endavant.

Els països de l'eurozona rebaixaran el tipus d'interès que cobren a Grècia per l'ajuda amb efectes retroactius a 1,5 punts per sobre de l'euríbor. Aquest cost addicional per als estats es veurà finançat pels beneficis que ha obtingut el Banc Central Europeu (BCE) en les operacions de compra de deute públic grec a preus molt baix durant les seves intervencions en el mercat.

Sota la pressió de l'FMI, els ministres de l'eurozona també han començat a preparar la via per ampliar els recursos del Mecanisme Europeu d'Estabilitat dels 500.000 milions previstos inicialment a 750.000 milions. La decisió s'ha d'adoptar a la cimera europea del pròxim 1 i 2 de març. Lagarde ha condicionat el nivell d'aportació de l'FMI al segon pla de rescat grec que l'eurozona reforci el seu poder de tallafoc del fons de rescat.