elPeriódico.cat

El director general del Servei d'Estudis del Banc d'Espanya, José Luis Malo de Molina, ha admès que el PIB tornarà a negatiu en el quart trimestre de l'any, ja que els indicadors disponibles apunten a una contracció després de l'estancament registrat entre el juliol i el setembre.

"S'està produint una recaiguda de l'activitat enmig d'un context exterior i financer advers", va assenyalar aquest dimarts Malo de Molina en la clausura de la 7a Trobada Bancària organitzada pel IESE, on va reconèixer que també es contraurà el PIB de la zona euro en l'última part de l'any.

Segons Malo de Molina, l'economia espanyola té unes "tasques pròpies pendents" per redreçar els desequilibris acumulats que estan fonamentalment relacionades amb la necessitat de millorar la competitivitat i reduir els alts nivells d'endeutament públic i privat.

"Aquestes tasques són imprescindibles per reprendre el creixement en les condicions específiques de pertinença a l'àrea de la moneda comuna i d'enorme aversió al risc dels mercats financers, que està precisament focalitzada en els països perifèrics de l'euro", va dir.

Identificar el rumb

Pel director del Servei d'Estudis del supervisor financer, en l'actual situació de l'economia espanyola és més important identificar "amb claredat" el rumb que s'ha de seguir per sortir de la crisi i l'orientació de la política econòmica que afinar en el diagnòstic del curt termini.

En aquest context, va considerar "essencial" que "el nord de la brúixola" de la política econòmica apunti al manteniment en el corrent central europeu, i això implica seguir tots els requeriments que es deriven de la necessitat d'estabilització de l'euro, com prosseguir amb la consolidació fiscal i les reformes estructurals.

Ajustos imprescindibles

En aquest sentit, Malo de Molina va negar que la consolidació fiscal i les reformes es facin per calmar els mercats o per complir les exigències dels socis europeus, ja que són "imprescindibles" per redreçar els fonaments quan s'han acumulat desequilibris que incorporen elements d'insostenibilitat.

Així, va considerar "contraproduent" plantejar les reformes com una exigència externa perquè el missatge impedeix que els agents percebin els beneficis de les reformes i debilita la capacitat de mobilització dels esforços socials a curt termini.

De la mateixa forma, va qualificar d'"erroni" plantejar els esforços d'austeritat i ajust en contradicció amb l'impuls del creixement, ja que els ajustos són en realitat "la llavor" d'una represa del dinamisme, en consonància amb el potencial de creixement de l'economia espanyola.

Recuperar la confiança

En aquest sentit, va recordar que l'experiència demostra que quan es prenen mesures i es fan les reformes, és quan es pot recuperar la confiança i fer que els mercats descobreixin que les seves expectatives negatives no estaven fundades.

En concret, Malo de Molina es va referir a les "convincents" mesures que es van prendre el 2010 i que van evitar que l'economia portuguesa arrossegués l'espanyola, com el pla de recapitalització de les caixes i la reforma de les pensions. De la mateixa forma, va destacar el valor de la reforma de la Constitució pactada després de les tensions de l'estiu.

"Esperança" en futures mesures

Segons el director del Servei d'Estudis del banc emissor, les dues experiències permeten contemplar "amb esperança" els fruits que es poden esperar dels esforços que tots els agents de l'economia espanyola han de realitzar per suprimir els dubtes que encara planen sobre l'horitzó espanyol.

Durant la clausura, Malo de Molina es va mostrar convençut que la solució de la crisi de deute i la superació de les incerteses existents sobre l'euro i els ritmes de l'ajust de l'economia espanyola acabaran sent els principals determinants de la magnitud i la naturalesa dels esforços pendents per culminar amb èxit el sanejament i la reestructuració del sistema bancari.

Valora la cimera

Així mateix, ha esmentat la cimera que es va celebrar a Europa la setmana passada i va valorar els passos "d'indubtable calat" que s'han fet per avançar cap a una resposta que tingui els ingredients necessaris per suscitar la confiança i calmar la "perillosa dinàmica dels mercats".

Segons ell, s'han pres decisions de "gran abast" per enfortir la governança de l'euro i els seus mecanisme d'estabilització, mentre que el Banc Central Europeu (BCE) ha pres un ampli conjunt de mesures que asseguren un to expansiu de la política monetària i amplien el ventall de mesures no convencionals, i això garantirà un bon funcionament del sistema bancari i que el crèdit pugui fluir de manera "eficient".