Amb la urgència de les primeres xifres, la tragèdia al camp de futbol a Port Saïd ens va tornar a la memòria de Heyssel. L'enfrontament entre aficions rivals a Egipte es posa al capdavant de les pitjors que hi hagi hagut mai en un estadi esportiu però manifesta, també, l'extrema precarietat de la seguretat al país.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 13 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La violència en el futbol no és única ni exclusiva d'Egipte, però el relat del que va passar a Port Saïd, més que a Heyssel, comença a assemblar-se a la lluita cruenta entre Hondures i el Salvador que a finals dels anys 60, amb motiu d'un seguit de partits entre aquestes dues seleccions, Kapuscinski va acabar batejant com La guerra del futbol.

Ja fa temps que als estadis egipcis hi ha molt més que competició o espectacle. Els estadis de futbol són espais de reunió naturals i la frontera entre la política i el futbol comença a resultar imperceptible.

En una atmosfera de rivalitat brutal entre aficionats de Port Saïd i del Caire, la crònica d'aquesta tragèdia estava anunciada.

En temps de Hosni Mubàrak, en aquest mateix estadi ja s'havien produït nombrosos episodis de violència dirigits tant a l'afició rival com a les forces de seguretat. Fins i tot amb un nou Parlament i eleccions presidencials a l'horitzó, els ultres de Port Saïd segueixen estant al capdavant de les protestes i el descontentament.

Un equilibri precari

Ara el poder a Egipte es reparteix entre l'Exèrcit, el Parlament de majoria islàmica i el carrer. Cap d'ells pot ignorar la força de l'altre, i malgrat que cap està satisfet amb la situació actual, el desordre i l'anarquia segueixen sent el salvavides perquè els militars es presentin com a indispensables en aquest equilibri tan precari.

No sabem si els generals egipcis han utilitzat la crònica de Kapuscinski com un manual de salvament. La guerra del futbol entre el Salvador i Hondures, que va durar només 100 hores però en què es van produir milers de víctimes, va assegurar el poder militar durant anys. A Egipte la violència continua i tot apunta que la primavera revolucionària està descobrint el seu hivern més dur.