Almenys un manifestant afganès ha mort aquest matí i 21 han resultat ferits de bala en la segona jornada de disturbis en protesta per la crema, ahir, d'uns alcorans a l'interior de la base de Bagram, quarter general de les tropes de l'OTAN a l'Afganistan. "La víctima és un jove que participava en les manifestacions. He vist el seu cos a l'hospital", ha declarat a l'agència France Presse Ahmad Alí, metge de l'hospital públic de Jalalabad. 

Segons fonts oficials, la majoria dels incidents que han acabat amb ferits s'han produït a Jalalabad, encara que també n'hi ha hagut a la capital, Kabul. "Tots ells han estat tocats per bales i les ferides s'han produït durant la manifestació. Dos es troben en estat crític", ha declarat un responsable del Ministeri de Sanitat afganès que ha demanat mantenir l'anonimat. La policia afganesa nega haver disparat sobre la multitud.

Uns 400 manifestants, segons fonts policials, s'han dirigit a la carretera entre Jalalabad i Kabul, on hi ha una base nord-americana. A més, al voltant d'un centenar de estudiants de Kabul s'han dirigit entre protestes i crits contra els Estats Units cap al Parlament afganès. Una agència de notícies afganesa ha assenyalat que els manifestants havien tallat la carretera, una de les principals sortides de Kabul, en tres punts diferents.

Set morts el 2011

"És una acció inhumana i menyspreable contra tots els musulmans del món", ha assegurat a l'agència Efe Ahmad Malik, un dels manifestants, en relació amb la crema dels alcorans. La profanació de l'Alcorà és una qüestió molt sensible a l'Afganistan. Una vintena de persones, entre elles set treballadors de l'ONU, van morir l'any passat en les protestes que van seguir la crema pública d'un exemplar del llibre sagrat de l'islam en una església nord-americana.

El cap de la missió de l'OTAN a l'Afganistan, el general nord-americà John Allen, va anunciar aquest dimarts una investigació i va demanar disculpes a les autoritats i al poble afganès assegurant que la crema dels alcorans no va ser una acció intencionada. Posteriorment, el mateix secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, també va demanar disculpes públicament.