La idea és de l'ajuntament de Novara, al nord d'Itàlia. Els 21.000 euros que cada any desemborsava el consistori pels funerals dels que morien en total soledat, indigència, abandonament o desinterès per part de la família, pesaven sobre el pressupost municipal. Davant d'aquesta situació, l'ajuntament afectat ha resolt la qüestió aprovant una ordenança que permet a les empreses funeràries ocupar-se de les cerimònies a canvi de publicitat.

La idea s'assembla, encara que amb certes diferències, a la de Giacomo Cesarano, empresari de Nàpols que fa un temps va tenir la idea de penjar als taüts el logo del Nàpols Club de Futbol. En aquest cas, es tractava d'una pel·lícula, 'Alma negra', dirigida pel jove francès Nour Gharbi, que l'honorable 'maison' de pompes fúnebres de la família de Cesarano havia decidit esponsoritzar.

La iniciativa de Novara, no obstant, afecta els funerals de veritat, no ficticis, i la publicitat no estarà penjada als taüts, sinó als diversos canals d'informació de l'ajuntament, com el portal informàtic de la institució, el monitor situat a l'entrada de l'edifici consistorial i en un cartell col·locat al costat de la finestreta dels serveis públics. Pot ser una mica macabre, encara que les empreses fúnebres es distingeixen en aquests temps de crisi per usar eslògans particularment refinads i indirectes.

CADA DEU MINUTS

“La marca de la funerària apareixerà a intervals regulars durant deu minuts”, expliquen a l'ajuntament de Novara, cosa que no és poc temps, encara que si el monitor està a l'entrada de l'edifici tampoc els ciutadans s'aturaran gaire a contemplar-ho i menys si es tracta d'una publicitat funerària.

Fins a la data els serveis destinats a les persones solitàries que morien en l'àmbit municipal eren confiats a una sola empresa, La Paz, però després de la deliberació oficial de l'esponsorització, s'ha disparat la competència. Així, l'ajuntament disposa actualment d'una licitació perquè hi puguin concórrer totes les empreses funeràries que ho vulguin. Les que concorrin i siguin admeses es distribuiran el servei i també la publicitat per períodes d'un mes.

La llei italiana estableix que els funerals gratuïts i a càrrec del municipi han de ser prestats als que “moren al carrer o per accident, fins i tot en espais privats”, als que moren després d'haver-se quedat sols a casa, als indigents o simplement quan els familiars passin del difunt. També s'aplica el funeral gratuït quan el mort no hagi pogut ser identificat i quan el difunt hagi disposat que el seu cos sigui destinat a la recerca.

LA MINA NECRÒFILA

L'ajuntament de Novara es fa càrrec d'una mitjana de 14 funerals a l'any, cosa que representa un import de 21.000 euros a càrrec de la col·lectivitat. Davant d'aquesta situació, l'esponsorització potser no és mala solució. Almenys, si es comparen amb altres, com per exemple la inquietant publicitat d'una botiga de Nàpols, anunciant que “compra taüts usats”. Un anunci que ha disparat diversos interrogants sobre com els hi proporcionen i quin ús successiu els dóna.

La mina necròfila sembla una via per explotar i ja ha inspirat un llibre, 'Funeralrelats', en què Benedetta Palmieri narra, a través de vuit relats 'verité', les seves impressions sobre funerals de persones desconegudes. Una curiositat: Palmieri, a part de l'autora del llibre, és la cap d'una empresa funerària.