elPeriódico.cat

Una explosió va destruir fa gairebé un mes la base militar de Bidganeh, situada a 30 quilòmetres a l'oest de Teheran. Entre altres coses, la base servia de laboratori i magatzem per als míssils de llarg abast Sahab-3 i Zelzal, dues de les joies de la corona iraniana, capaços d'arribar a Israel. El règim islamista iranià va dir que la detonació no va ser més que un accident que va tenir lloc durant el trasllat de material explosiu. Aquesta sol ser la seva resposta a la contínua successió de misteriosos «accidents» soferts per les instal·lacions, infraestructures i científics vinculats al seu programa nuclear des de fa uns anys.

Avió no tripulat dels EUA que, segons Teheran, va ser abatut a l'Iran el 4 de desembre passat. AFP

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 16 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 09 de desembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

L'explosió va costar la vida de 17 militars de la Guàrdia Revolucionària, inclòs el pare del programa de míssils iranià, el general Hassan Moghaddam. A Israel la notícia es va cobrir amb certa jocositat, però respectant el pacte de silenci que sol dominar en aquests casos fins que algun alt càrrec decideix alimentar l'equívoc.

En aquesta ocasió va ser Meir Dagan, l'excap del Mossad, a qui molts acusen d'haver filtrat les intencions de part del Govern israelià per atacar l'Iran. Algú li va preguntar si l'explosió havia estat obra de Déu, un nom associat en l'argot del Mossad a la Ira de Déu, l'operació de venjança llançada contra els terroristes palestins que van assassinar els atletes israelians a les Olimpíades de Munic del 1972. Dagan va assentir amb un somriure.

Des de fa uns anys, la guerra encoberta contra l'Iran que porten a terme Israel i els EUA amb suport d'altres serveis d'intel·ligència aliats és un secret a crits. Les parts implicades ho neguen, però ningú ho dubta en l'entorn dels serveis secrets. En l'últim any han estat assassinats tres científics vinculats al programa nuclear, l'últim, tirotejat prop de casa seva per dos pistolers en una motocicleta poc després que recollís la seva filla de la guarderia. I s'han multiplicat els accidents en gasoductes i refineries de petroli. Dels tres que hi va haver en gasoductes al llarg del 2009, es va passar a 17 durant l'any passat.

ATACS SIMULTANIS / Alguns incidents són tan sospitosos com les quatre explosions simultànies que van sacsejar la província de Qom a l'abril. Un diputat iranià, Parviz Sorouri, va dir llavors que van ser «obra de terroristes» dedicats al sabotatge. Potser l'èxit més sonat d'aquesta campanya té nom de virus informàtic: l'Stuxnet. El virus va ser creat conjuntament per israelians i nord-americans, segons una investigació de The New York Times, i assajat (abans de ser introduït en els controladors Siemens que l'Iran utilitza a la planta d'enriquiment d'urani de Natanz) en la reproducció exacta de les centrifugadores iranianes que Israel hauria creat a Dimona, la seu del seu arsenal nuclear.

Pocs dies després de saber-se que l'Stuxnet havia destruït una cinquena part de les centrifugadores iranianes, Dagan va dir davant la Knesset que, a causa dels problemes tècnics que estava passant l'Iran, la seva capacitat per construir una bomba s'havia endarrerit fins al 2015.

Aquest és precisament l'objectiu que busca aquesta guerra secreta: guanyar temps. «Els sabotatges serveixen per ampliar el marge d'acció de la diplomàcia i les sancions, però es corre el risc que augmenti el suport intern al règim al saber-se que l'Iran està sent atacat des de l'exterior», assegura a aquest diari l'exambaixador nord-americà James Dobbins. Teheran insisteix en les intencions pacífiques del seu programa nuclear però ningú a Occident compra l'argument, especialment després que l'últim informe de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica el posés seriosament en dubte.

AVIONS NO TRIPULATS / Potser el més nou d'aquesta guerra secreta és que els EUA han estat utilitzant avions no tripulats per espiar les instal·lacions iranianes. La llebre es va destapar aquesta setmana, després que un drone Sentinel nord-americà fos abatut a l'est de l'Iran, cosa que va obrir les especulacions. The Washington Post va publicar ahir que la CIA els ha estat utilitzant des de fa almenys quatre anys. La captura de l'aparell suposa un nou cop per als EUA, després que a principis de mes hagués de reconèixer que Hezbol·là -un dels aliats de l'Iran- havia desarticulat la seva xarxa d'espionatge al Líban.

El setge sobre el règim dels aiatol·làs s'està estrenyent cada vegada més. Sancions, sabotatges, assassinats… El secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, va assegurar la setmana passada que un atac a l'Iran tindria «conseqüències indesitjables», però també va reconèixer que els plans de contingència estan en marxa per poder desplegar «una àmplia gamma d'opcions militars». L'actual Govern dels EUA ha venut a més als països del Golf i a Israel els míssils capaços de perforar ­búnquers que els va negar l'Administració del president Bush. De moment, la guerra encoberta està comprant temps. La pregunta és: ¿fins quan?