La malaltia que pateix Grècia provoca una erupció d'adhesius amb lletres vermelles sobre fons groc. Gairebé no hi ha cap carrer que se'n lliuri i cada dia s'estenen més. Com una pesta. S'hi llegeix: Es lloga. Es ven. Es lloga. Es lloga. Es ven.

Un home sense sostre dorm en un carrer d'Atenes, amb temperatures molt baixes. AP / THANASSIS STAVRAKIS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 12 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 06 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

«Potser haurem de tancar», es queixa Stéfanos, propietari d'una botiga de souvenirs al barri atenès de Plaka: «Els turistes ja no gasten». Més de 60.000 negocis -petits i mitjans, sobretot- han abaixat la persiana a Grècia des de l'inici de la crisi i es calcula que 60.000 més ho faran aquest any. Amb ells, famílies senceres s'han quedat sense ingressos, ja que més de la meitat dels grecs en actiu són autònoms.

El problema és que la medicina que han receptat des de Brussel·les i Berlín, un còctel explosiu de préstecs a canvi de salvatges mesures d'austeritat, no està ajudant el malalt a recuperar-se. Més aviat tot al contrari. Ha agreujat la recessió, la desocupació i la pobresa.

Des de l'inici de la crisi s'han destruït més de 500.000 llocs de treball i el nombre de desocupats ja s'acosta al milió. Els afortunats que conserven la feina han vist els seus salaris retallats un 25% i aquest any baixaran un 8% més.

PER SOTA DEL SALARI MÍNIM / La Unió Europea i l'FMI pretenen també que Grècia elimini les dues pagues extres, que per molts eren una taula de salvació, i que es redueixi el salari mínim (751 euros bruts) malgrat que, com reconeix el ministre de Treball, Geòrgios Kutrumanis, ni tan sols es compleix.

«El que passa en els llocs de treball és molt pitjor que el que hi ha a la llei. Hi ha casos de retallades de salaris injustificades, negocis que no paguen als seus treballadors i empresaris que van decidir il·legalment no donar la paga extra de Nadal», admet. De fet, el 21% dels assalariats treballen ara en jornades reduïdes -almenys sobre el paper-, cosa que permet a l'empresari pagar menys del salari mínim.

«No pararan fins que cobrem el mateix que a Bulgària» (el país més pobre de la UE), denuncia un professor mileurista. Segons un informe del Banc Central, a Grècia hi ha mig milió de llars que no disposen de cap mena d'ingressos.

«Quan faig una factura no sé ni tan sols si me la pagaran, perquè els meus clients també estan ofegats pels deutes. Però tot i així tu has d'avançar l'IVA de la factura i la resta de taxes. És a dir, pagues encara que no tinguis ingressos», explica Filippos Yannakópulos, propietari d'una petita empresa d'importació.

A la falta d'ingressos s'hi suma l'ingent increment d'impostos que ha portat a terme el Govern grec, desesperat per aconseguir fons per pagar el seu deute. Dos -l'impost sobre la vivenda i l'impost d'emergència- han estat els més polèmics perquè suposen una doble imposició (es paguen a més a més de la declaració de la renda) i són retroactius. A aquestes taxes -amb una progressivitat molt limitada- s'hi suma la pujada de l'IVA fins al 23%, així com la de les taxes i els preus de serveis municipals.

Per aquest motiu molta gent ha de retallar fins i tot en el més essencial, ja que sis de cada 10 llars són incapaces de pagar les factures. A Atenes, bona part dels edificis funcionen amb calefacció central de gasoil i en moltes cases i escoles no s'ha pogut comprar el carburant necessari, tot i patir un dels hiverns més durs dels últims anys. Hi ha qui es pregunta què passarà quan entri en vigor -al juliol- l'embargament de petroli a l'Iran, d'on Grècia importava el 40% del seu combustible perquè era l'únic país que li fiava els pagaments.

LLUITAR PER SOBREVIURE / És dimecres a Pérama. El vent tallant de l'hivern travessa els edificis, blancs però deslluïts, que es despengen des del turó cap al mar en aquest barri de la perifèria atenesa, davant l'illa de Salamina. Encara que ja no queda res d'heroic en aquesta zona, únicament la batalla mateixa de la supervivència. És dimecres i avui, a la policlínica de Metges del Món (MdM), pediatres voluntaris atenen els nens del barri de forma gratuïta. Fins fa poc temps, aquesta ONG només tractava immigrants i refugiats, però ara mateix el 30% dels pacients de MdM són grecs.

«Aquest nadó ja té 8 mesos i encara no ha rebut les vacunes necessàries», es queixa la doctora Liana Mailli: «Em sento abandonada pel Govern, depenem de les donacions i només podem donar als nens les medicines que obtenim amb aquests diners». Si un grec es queda sense feina i acaba l'any d'atur, perd el dret a l'assegurança mèdica, i el mateix passa amb els seus fills, així que ha de pagar les visites mèdiques i les vacunes. «Potser es pensa que el preu no és gaire alt -5 euros per visita mèdica-, però si les famílies depenen fins i tot de la caritat per menjar, aquests cinc euros són molts diners», denuncia el president de MdM a Grècia, Nikitas Kanakis.

REPARTIMENT DE MENJAR / Les olles populars s'han multiplicat a Grècia i les oenagés reparteixen cada dia 20.000 àpats a Atenes per a aquells que ni tan sols es poden permetre l'aliment. «Fins ara era la família la que substituïa l'Estat del benestar, que a Grècia mai ha funcionat correctament. Però també això està fallant, ja que la situació es deteriora molt ràpidament», explica l'economista Panos Tsakoglu. Ara són les oenagés les que substitueixen l'Estat, com en els països del tercer món.

Davant de la clínica, la senyora Dorothea observa els seus veïns que s'apilonen a les portes buscant un metge o esperant les bosses de menjar i medicaments que també reparteix MdM. «¿Per què?», es pregunta. «¿Per què vam haver de tornar a Grècia?». La seva veueta tremolosa sembla intentar arribar al seu marit, que va morir, un obrer amb qui va emigrar a Anglaterra als anys 60. A ella ja només li queda una magra i diverses vegades retallada pensió de viudetat grega i maleir el dia en què el seu marit va decidir tornar a la seva pàtria natal.