L'embargament total dels EUA sobre Cuba compleix aquest dimarts mig segle recolzat pels republicans i sense indicis que el president, Barack Obama, prevegi la seva eliminació, mentre activistes i experts segueixen denunciant que és una política "obsoleta" que danya sobretot la població de l'illa. "La nostra política envers Cuba continua igual", va comentar dilluns la portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Victoria Nuland.

A principis del 2011 Obama es va valer d'una ordre executiva per flexibilitzar les restriccions de viatges i enviaments de remeses a Cuba adoptades pel seu antecessor, George W. Bush, però va mantenir el bloqueig unilateral contra l'illa que va imposar oficialment el 7 de febrer de 1962 el llavors president John F. Kennedy.

És el Congrés nord-americà el que té la facultat de derogar l'embargament, reforçat el 1996 amb la coneguda com a llei Helms-Burton, però el Govern d'Obama condiciona el seu suport a l'eliminació d'aquesta mesura al fet que el règim del president Raúl Castro emprengui uns "canvis" que, segons el seu parer, encara no s'han donat.

No obstant, per a l'Oficina de Washington per a Afers Llatinoamericans (WOLA, per la seva sigla en anglès), una organització no governamental de drets humans, Cuba "sí que està canviant" i està experimentant "profundes transformacions econòmiques i polítiques"  a les quals els EUA no poden ser aliens.

Romanent de la guerra freda

"L'embargament és una relíquia, un romanent de la guerra freda", va sostenir en un comunicat el director de programes de WOLA, Geoff Thale, que va afegir que es tracta d'una mesura "desactualitzada que només perjudica el poble cubà, les seves famílies als EUA i els interessos nord-americans". Thale, que acaba d'estar a Cuba en un "viatge d'investigació", ha recordat les reformes impulsades pel Govern de Raúl Castro, que suposen una tímida i controlada obertura a l'economia privada i una massiva reducció de les plantilles estatals. A més, ha destacat l'alliberament de més d'un centenar de presos polítics des del 2010, gràcies a un procés de diàleg entre el Govern de l'illa i l'Església catòlica.

"En lloc d'ajustar la política dels EUA respecte a Cuba per adaptar-se a un món canviant, els defensors de l'embargament s'han centrat a ajustar els seus arguments per preservar una política obsoleta", va lamentar aquest expert. El Congrés "no retirararà el bloqueig de la nit al dia", però els polítics "sensats" han de treballar en favor del diàleg entre Cuba i els Estats Units, ha recomanat Thale.

Mà dura republicana

La tasca no és gens fàcil, ja que que els intents d'acostament entre els dos països van quedar pràcticament congelats després de la condemna a Cuba a 15 anys de presó del contractista nord-americà Alan Gross, a qui l'Havana acusa de participar en "plans subversius" contra l'illa. A més, tampoc ajuda la política de mà dura contra el règim cubà que defensen importants líders republicans al Congrés i, en els últims temps, els aspirants a la candidatura presidencial d'aquest partit amb vista a les eleccions del novembre.

El favorit a aconseguir la candidatura republicana, l'exgovernador de Massachusetts Mitt Romney, ha dit que si guanya la presidència utilitzarà "tots els recursos possibles" per assegurar-se d'ajudar el poble cubà a aconseguir la llibertat "quan Fidel Castro mori". Un altre dels aspirants, l'expresident de la Cambra de Representants Newt Gingrich, ha promès acabar amb la "dictadura" dels germans Castro en quatre anys si arriba a la Casa Blanca.

Segons una recent enquesta de la Universitat Internacional de Florida, el 46% dels cubano-nord-americans s'oposen a l'embargament. Malgrat aquesta mesura, amb una danys econòmics directes entre el 1962 i el desembre del 2010 que Cuba xifra en 104.000 milions de dòlars, el flux de persones i remeses va en augment. Es calcula que el 2011 uns 300.000 cubano-nord-americans van viatjar a l'illa i aquesta xifra podria arribar al mig milió aquest any. El 2010 les remeses que va rebre l'illa, la majoria procedents dels EUA, van superar els 1.000 milions de dòlars.