Des de primera hora del matí els seguidors del popular equip Al- Ahli es van concentrar en diversos punts de la ciutat brandant les ensenyes vermelles i blanques del conjunt cairota. Un dels seus aficionats, Rami Abdir, va assegurar que sentia «frustració» pel que havia passat, i va apuntar que «la violència que hi ha hagut en els últims mesos a Egipte no és normal, la Junta Militar està jugant a crear el caos».

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 15 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Els crits dels manifestants demanant explicacions a les autoritats es barrejaven amb les consignes en contra del Consell Suprem de les Forces Armades, que governa el país després de la caiguda de Hosni Mubàrak. De fet, els ultres de l'Al-Ahli han estat sempre coneguts opositors al règim.

Ahmad Samir va ser un dels centenars de joves que van experimentar en carn pròpia els efectes de la falta de seguretat al camp. Assegut al llit sota l'atenta vigilància de la seva mare, que li impedeix ara sortir al carrer, i amb el braç en cabestrell, aquest adolescent de 15 anys rememorava ahir el caos a Port ­Saïd. «Quan es va acabar el partit, la policia va tancar les portes d'accés a l'estadi i va obrir les del camp», va explicar.

Samir va narrar com «gent de Port Saïd» va envair el terreny de joc i va saltar a les grades, i va atacar els seguidors de l'Al-Ahli. «Vam intentar reunir els cadàvers dels nostres en un racó, però ells no ­paraven de tirar els cossos des de les grades de dalt», va explicar el ­jove.

Samir va aconseguir sortir del recinte gràcies a l'ajuda de l'entrenador de l'equip local, l'Al-Masry: «Ell ens va treure d'allà a l'autocar del club, ens va portar a l'hotel i ens va pagar un autobús privat perquè tornéssim a casa». Sota la mirada amenaçant de la seva mare, Samir va afirmar que el seu desig ahir era unir-se als centenars de manifestants que a aquelles hores ocupaven el centre del Caire.

Sense escorcolls

Als voltants del Ministeri de l'Interior, les forces de seguretat van utilitzar gasos lacrimògens per dispersar els activistes i els ultres de l'Al-Ahli i el Zamalek, l'altre gran equip cairota, que demanaven la caiguda de la Junta Militar i, sobretot, explicacions de per què ni la Policia ni l'Exèrcit van intervenir dimecres. «La policia sabia el que passaria. Vaig entrar a l'estadi sense que m'escorcollessin», va denunciar un altre jove.

Els cambrers dels cafès populars del centre del Caire observaven ahir resignats com creixia la tensió i com retornaven als carrers escenes a les quals ja estan massa acostumats: la pudor dels gasos lacrimògens, les fogueres, els crits i el soroll insistent de les sirenes.