Robert Mugabe té tendència a comparar-se amb Déu. El president de Zimbàbue és un devot catòlic que quan va a missa fa blindar la catedral d'Harare. «Jo el guanyo, a Jesucrist. He mort moltes vegades. Ell va morir i va ressuscitar només una vegada», va dir ahir en ocasió del seu 88 aniversari. Els rumors sobre el seu delicat estat de salut són constants, però ell sempre ho ha negat i dirigeix Zimbàbue encantat que l'aplaudeixin. Encara que siguin aplaudiments per encàrrec. Fa 10 dies, després de clausurar el 20è aniversari de la fundació African Building Capacity a Harare, no li va importar que el moderador demanés al públic més ovacions. Ni un retret malgrat que en la seva conferència va defensar que el futur d'Àfrica està en el seu jovent. Ell, que als seus 88 anys en fa 32 que és al poder. I allà es manté: amb autoritarisme, frau electoral i repressió inclosos.

Incombustible 8 Robert Mugabe, en un acte del desembre passat. AFP / JEKESAI NJIKIZANA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 15 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

No hi ha res que faci pensar en la seva retirada. «Només Déu, que va ser qui em va nomenar, em destituirà», va dir després de les acusacions de tupinada en les eleccions del 2008, seguides de greus disturbis i la mort de 85 opositors. Des d'aleshores, el seu partit, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Patriòtic, governa el país en coalició amb el Moviment per al Canvi Democràtic. Però en aquest matrimoni de conveniència ningú s'hi troba a gust. Mugabe no vol baixar del tron i vol celebrar les eleccions aquest any. Els seus socis de Govern, en canvi, prefereixen esgotar la legislatura i donar la veu al poble una vegada aprovada la nova Constitució.

El longeu president va celebrar ahir el seu aniversari amb una festa que ja es coneix com a Moviment 21 de Febrer. No només va bufar les espelmes d'un pastís gegant. També hi va haver futbol -la Supercopa Bob 88- i un concurs de bellesa. No hi ha factura oficial, però es parla d'un milió d'euros. Encara que després d'ensorrar-se fa quatre anys l'economia sembla haver-se estabilitzat, el 68% dels zimbabuesos són pobres.

Les crítiques al seu despotisme no arriben només d'Occident. L'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu el va definir com una «caricatura del dictador africà». Però Mugabe culpa de tots els mals les sancions imposades i assegura que són un càstig per la seva reforma agrària, amb la qual va expropiar les terres als blancs.

Mugabe va ser un dia l'heroi revolucionari que va alliberar la llavors Rhodèsia d'un Govern blanc i racista. Però l'únic que queda d'allò és un 90% d'alfabetització, una de les taxes més altes d'Àfrica. Les seves tres dècades al capdavant del país sumen falta de llibertats i vulneració de drets humans. El país és ple de retrats de Mugabe. En comerços, restaurants, hotels i cases la seva foto vigila des de la paret, i recorda que tot ho sap i que criticar-ho és delicte.