La tragèdia de Port Saïd no només suposa un cop molt fort per a l'esport en general i per al futbol en particular, sinó també per a la imatge d'Egipte, país immers en una complexa transició política no exempta de perills i sobresalts, com acostumen a ser els processos destinats a desmuntar dictadures per construir estats lliures i democràtics.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 14 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Caldria preguntar-se si el que va passar després del partit de lliga que van disputar dimecres a la nit l'Al-Ahli, l'equip estrella del futbol egipci i més llorejat d'Àfrica, i l'Al-Masri de Port Saïd, molt més modest, respon simplement a accions pròpies de descerebrats borratxos de fanatisme futboler o forma part també de les rèpliques del terratrèmol polític que va suposar la revolució que fa un any va acabar amb el president Hosni Mubàrak. Probablement, és una combinació dels dos factors.

L'Al-Ahli, campió 32 vegades de la lliga egípcia i sis vegades guanyador de la Champions africana, quatre en els últims 10 anys, és el gran equip a batre. Els seus jugadors formen el gruix de la selecció nacional de futbol, amb set títols de la copa d'Àfrica. A l'Al-Ahli tots li tenen ganes, tot i que tradicionalment el seu principal rival ha estat sempre el Zamalek, també del Caire.

Força de xoc

Els joves seguidors de l'Al-Ahli, coneguts com els Diables Vermells, però també del Zamalek, van ser part de la força de xoc durant la revolta de fa un any a Tahrir. També van ser els que es van batre amb les forces de seguretat en els també sagnants enfrontaments del mes de novembre passat als voltants de la plaça de l'Alliberament.

Ja hi tornava a haver una altra vegada nanos adolescents, plens d'ira, enfrontant-se als mateixos uniformats que en l'època de Mubàrak els estomacaven o els detenien als estadis de futbol.

La policia, la guàrdia pretoriana de Mubàrak i els seus, és un cos odiat, i des que va triomfar la revolució ha assumit un perfil molt baix als carrers. També als estadis, com es va veure dimecres. ¿Per què no van actuar amb contundència les forces policials i van deixar que els seguidors del Port Saïd ataquessin sense quarter els seus rivals?

No és la primera vegada després de la revolució que hi ha hagut problemes als camps de futbol i els seguidors de l'Al-Ahli i de l'Al-Masri es van encarregar d'escalfar el partit dies abans, amb insults i amenaces de tota mena a les pàgines web.

Hi ha qui veu darrere de la tragèdia la mà negra de grups pro Mubàrak que intenten crear el caos i la violència per fer fracassar el procés polític en marxa.