Els Estats Units i Europa pressionen Israel perquè no ataqui l'Iran i concedeixi una oportunitat a les sancions internacionals imposades a Teheran perquè renunciï al seu programa nuclear. L'encarregat de transmetre aquest missatge al Govern israelià en els últims dos dies ha estat Tom Donilon, assessor de seguretat nacional del president dels EUA, Barack Obama.

Uns soldats israelians, durant un exigent entrenament, ahir. REUTERS / BAZ RATNER

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 15 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Donilon es va reunir diumenge a Jerusalem amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant dues hores, i ahir va mantenir una trobada amb el titular de Defensa d'Israel, Ehud Barak. La posició de falcó de Barak en la qüestió iraniana preocupa la Casa Blanca, segons va publicar el diari Haaretz basant-se en fonts de l'Executiu israelià. La preocupació a Washington és evident si s'ha de jutjar pel nombre inusual de visites de representants nord-americans a Israel i de responsables israelians als EUA.

A finals de setmana, el director d'Intel·ligència Nacional nord-americana, James Clapper, visitarà Israel i en els últims cinc mesos ho han fet el director de la CIA, David Petraeus, el secretari de Defensa, Leon Panetta i el cap de l'Estat major dels EUA, el general Martin Dempsey. Barak va estar a Washington fa uns mesos i, segons mitjans israelians, està convocat per a una reunió en aquesta ciutat la setmana que ve. El director del Mossad (espionatge d'Israel), Tamir Pardo, va viatjar als EUA al gener i Netanyahu visitarà Obama el 5 de març.

SOLUCIÓ POLÍTICA / «Israel rep pressions a tots els nivells. Els nord-americans no volen que els sorprengui un atac, ens demanen que esperem», va indicar ahir una font del Govern israelià. Analistes i responsables pròxims al Pentàgon consideren que atacar les centrals nuclears iranianes seria una operació molt complicada. Israel necessitaria almenys 100 avions i volar més de 1.000 milles d'espai aeri enemic per atacar els objectius desitjats, segons va publicar ahir el diari The New York Times. El bombardeig contra l'Iran seria molt diferent de l'atac «quirúrgic» que Israel va llançar el 1981 sobre el reactor d'Osirak, a l'Iraq, sense permís dels EUA.

Europa també intenta frenar Israel. Tant la Gran Bretanya com França insisteixen que la solució al problema nuclear iranià ha de ser política. Aquests són els dos primers països afectats per les represàlies de l'Iran en resposta a les sancions econòmiques de la UE. Teheran va anunciar diumenge que havia suspès el subministrament de petroli a Londres i París i ahir va advertir que podria fer el mateix amb altres estats europeus «hostils».