elPeriódico.cat

Un paranoic i manipulador a mig camí entre Robin Hood i James Bond. Així descriu qui durant anys en va ser la mà dreta el fundador de Wikileaks, Julian Assange, amb qui va trencar per «greus desavinences» el setembre del 2010. Poc temps després, el portal de filtracions ja difonia els famosos cables de la diplomàcia nord-americana, revelant informes secrets de les legacions dels Estats Units arreu del món. Assange es va convertir en un heroi, i els desertors de la seva organització, que n'hi havia uns quants, van passar a segon pla.

Relaxat 8 Daniel Domscheit-Berg, ahir a Barcelona. JONATHAN GREVSEN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 17 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 07 de abril de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Daniel Domscheit-Berg (Berlín, 1978), portaveu de Wikileaks durant dos anys i mig sota el pseudònim de Daniel Schmitt, recorda aquest i altres episodis a WikiLeaks per dins (La Campana / Roca Editorial), una crònica de les interioritats de la web que ha despullat governs i empreses filtrant els seus secrets inconfessables i la seva lluita per exercir i mantenir el poder. Un relat, també, del costat fosc d'Assange, qualificat de «dictatorial» en la seva forma d'actuar, i d'una amistat aparentment indestructible que va acabar amb un profund desengany i una dimissió.

Joves obsessionats

Domscheit-Berg va conèixer Assange el 2007, en un congrés de hackers a Berlín, quan no eren més que «un parell de joves pàl·lids obsessionats per la informàtica». De seguida van connectar. Com recordava ahir Daniel en una entrevista a Barcelona, Assange es va convertir en el seu «millor amic», i amb ell, treballant a Wikileaks, va viure els anys «més intensos» de la seva vida.

No obstant, a mesura que la web creixia alguna cosa es va fer malbé. «A principis del 2010 vam saber que va intentar vendre el vídeo Assassinat col·lateral [sobre l'atac d'un helicòpter dels EUA contra civils iraquians] a la CNN per un milió de dòlars. Li vam dir que aquesta no era la nostra missió. Havíem d'informar, no guanyar diners. Vam tenir una discussió tremenda», explica Domscheit-Berg. Amb el temps, l'afany d'Assange per aconseguir diners, diu, els aniria distanciant. «Un diari austríac va escriure que Julian seria la nova estrella del pop. Ens vam fer un tip de riure, però al cap de tres mesos era cert. Cometia errors i no escoltava ningú. Ens deia desagraïts, idiotes, fins i tot ens va amenaçar. Sense cap raó, va arribar a dir-me que em perseguiria i em mataria si posava en perill alguna font d'informació».

Segons Domscheit-Berg, Assange va trair els ideals de transparència de Wikileaks. «Va començar a contactar amb persones i grups sense dir-l'hi a ningú, disposava de comptes bancaris que només controlava ell», explica. Aquesta falta de transparència provocaria suspicàcies. «Entenc els dubtes de molta gent. Wikileaks, avui, sembla una arma política, i no se sap qui hi ha al darrere», afirma.

Després de deixar el portal d'Assange, Domscheit-Berg va llançar el projecte Openleaks, que estarà operatiu a mitjans d'any. Ahir va ser contundent: «Openleaks no publicarà res, posarà la tecnologia per difondre de forma anònima la informació. I serem absolutament transparents».