elPeriódico.cat

Dos anys després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa i sota pressió d'Alemanya i França, la Unió Europea (UE) s'embarca en la complexa tasca de portar a terme una reforma d'envergadura del tractat europeu. Encara que ara existeix un procediment simplificat de reforma del tractat, la significació política dels canvis que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, volen introduir i la important cessió de sobirania que signifiquen poden complicar aquesta reforma i la posterior i indispensable ratificació nacional.

Sarkozy, a favor de la Constitució Europea, el maig del 2005. AFP / JACQUES DEMARTHON

Més informació

• Es tracta de més Europa

• Tags: Internacional

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 12 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 07 de desembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

La decisió o obligació d'alguns països d'aprovar les reformes dels tractats de la Unió mitjançant la convocatòria d'un referèndum va provocar en el passat greus revessos, de manera que Alemanya i França aspiren a evitar aquesta mena de consultes. El rebuig el 1992 per part de Dinamarca del Tractat de Maastricht va fer saltar pels aires el sistema monetari europeu i va posar en perill la creació de l'euro. Dinamarca va aprovar posteriorment el tractat amb un altre referèndum amb unes condicions especials per al país. Els irlandesos van rebutjar el 2001 el Tractat de Niça i van posar en perill l'adhesió dels països d'Europa oriental i també van rebutjar el Tractat de Lisboa el 2008, posició que va fer endarrerir la reforma institucional de la UE. En els dos casos, Irlanda va tornar a celebrar un segon referèndum. El no francès a la Constitució Europea també va sumir Europa en una greu crisi.

DEFINIR LA REFORMA

La cimera decideix l'abast del canvi

Les propostes de reforma del Tractat de Merkel i Sarkozy més les propostes que ha elaborat el president de la UE, Herman Van Rompuy, més les eventuals propostes que pugui formular la Comissió Europea o algun altre Estat membre seran discutides al Consell Europeu de dijous i divendres.

Els líders de la UE hauran de decidir a la cimera si accepten aquestes propostes de reforma i quines són les modificacions del tractat per a les quals hi ha consens. Malgrat que les modificacions plantejades es refereixen exclusivament al funcionament intern de l'eurozona, la reforma afecta en realitat tots els països que aspirin a integrar-se en l'euro, ja que establirà unes exigències de rigor pressupostari de més abast que les actuals.

TEMES PRINCIPALS

Més rigor en el dèficit

i en el pressupost

La reforma inclourà, en funció de les propostes formulades per Merkel i Sarkozy i els plans de Van Rompuy, un enduriment del control del dèficit mitjançant la introducció d'un semiautomatisme en l'obertura d'expedient als països que superin el 3% de dèficit públic i en la imposició de sancions. Les propostes de la Comissió Europea en aquest sentit quedaran automàticament aprovades pel Consell de Ministres d'Economia i Finances de la UE, si no és que hi ha una majoria qualificada de vots en contra.

Un apartat que encara està per aclarir és el poder d'intervenció i rectificació dels pressupostos nacionals de què disposaran la Comissió Europea i l'eurozona, així com si s'acabaran establint noves sancions, com la suspensió del pagament de les ajudes europees als països laxos o incomplidors.

FIXAR EL PROCEDIMENT

Simplificat o normal per la via ràpida

La reforma del tractat podria adoptar-se pel nou procediment simplificat (article 48) si tots els 27 líders de la UE hi estan d'acord, perquè les mesures només afecten les polítiques i accions internes de la UE (tercera part del tractat de funcionament de la UE). No obstant, si no hi ha unanimitat o es considera que es produeix un augment de les competències de la UE, a causa dels nous poders de supervisió dels pressupostos o la tutela del tribunal de Justícia Europeu que totes les constitucions nacionals incloguin l'obligació de l'equilibri pressupostari, s'haurà de recórrer al procediment ordinari.

En aquest cas, els líders poden acordar en la cimera per majoria simple utilitzar el procediment ràpid, sense convocatòria d'una convenció. Per fer-ho, també necessiten que el Parlament Europeu estigui d'acord a anar per aquesta via ràpida de conferència intergovernamental.

Un altre element que pot facilitar la reforma seria limitar els canvis als protocols annexos, sense modificar els articles del tractat. La limitació dels canvis als protocols també facilitaria la ratificació de les reformes per simple via parlamentària sense referèndums.

Alemanya i França ja han indicat que el seu objectiu és tenir aprovat el text de les modificacions del Tractat de la UE el març del 2012. Aquest termini de temps tan breu és especial a causa de la transcendència dels canvis que han anunciat Merkel i Sarkozy que volen aconseguir. La introducció d'una sola frase al Tractat de la UE per poder crear el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, el fons de rescat permanent, va requerir una negociació de tres mesos i ara la negociació serà més complexa.

Alemanya i França han proposat una reforma del Tractat de la UE a Vint-i-set, però Merkel i Sarkozy van advertir que estan disposats a fer una reforma circumscrita als 17 països de la zona euro si algun dels altres països hi planteja obstacles. Això suposaria un canvi radical a la UE i la consolidació formal de l'Europa a dues velocitats: la zona euro i la resta.