Milers d'afganesos es van concentrar ahir davant de la base militar nord-americana de Bagram, que serveix també de quarter general de l'OTAN, per protestar contra la crema d'alcorans per part dels empleats de la missió internacional. Els manifestants van disparar al cel i van llançar pedres contra les instal·lacions fins que les forces de coalició van aconseguir dispersar-los després d'unes quantes hores. Els aldarulls van començar després que diversos afganesos de la base denunciessin haver vist com soldats nord-americans carregaven en un camió llibres sagrats, els llançaven a un femer i hi calaven foc.

Un afganès apunta amb un tirador a la porta de la base de Bagram. AFP / SHAH MARAI

Un afganès mostra, durant la protesta a Bagram, un exemplar de l'Alcorà que va ser cremat, suposadament, per soldats nord-americans, ahir. EFE / SABAWOON

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 12 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Tant l'OTAN com l'Exèrcit dels EUA es van afanyar a demanar perdó en diversos comunicats per tractar de calmar els ànims, després de confirmar que el seu personal es «va desfer de forma inadequada d'una gran quantitat de material religiós islàmic», inclosos nombrosos llibres sagrats. «Us asseguro… us prometo... que no es va fer de manera intencionada», va dir el general de les forces de la coalició, John Allen, dirigint-se al «noble poble afganès». Allen va anunciar l'obertura immediata d'una investigació. Més tard va ser el mateix secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, qui va demanar disculpes públicament.

SENSIBLE / La destrucció o la profanació de l'Alcorà és un assumpte extremadament sensible per als musulmans, igual que per als cristians ho seria la Bíblia i per als jueus la Torà, i seria objecte d'una ofensa similar. En països com l'Afganistan un fet així tendeix a provocar disturbis i represàlies. Els últims es van produir l'any passat després que el clergue nord-americà Terry Jones cremés un Alcorà a la seva església de Florida. L'ofensa va provocar protestes massives al país asiàtic que es van saldar amb la mort de 10 funcionaris de l'ONU, incloent-hi set estrangers a Mazaar-i-Sharif.

No queda clar si aquesta vegada ha estat un descuit, una negligència o una provocació, malgrat que les forces de la coalició insisteixen que va ser un error que acabessin sent incinerats. El material va ser inicialment confiscat a la biblioteca que utilitzen els presos de la base de Bagram, segons fonts militars, després que en alguns llibres s'haguessin trobat «inscripcions extremistes» i que s'arribés a la conclusió que els documents podien estar sent utilitzats pels presos per comunicar-se entre ells.

A les bases militars de l'Afganistan és habitual cremar els documents destruïts i, en aquest cas, els alcorans i altres llibres religiosos van acabar anant a la mateixa pila que la resta de papers. «La decisió de cremar-los no va tenir res a veure amb la seva naturalesa religiosa o islàmica. Va ser un error», va declarar el portaveu de les forces de la coalició, el coronel Jimmie Cummings.

Durant unes quantes hores, uns 3.000 afganesos enfurismats van ocupar els voltants de la base, al crit de «Fora Amèrica», disparant a l'aire i tirant pedres contra les instal·lacions. Les forces de la coalició van haver d'escarrassar-se a fons per dispersar-los i almenys 12 civils afganesos van resultar ferits després de rebre l'impacte de les bales de goma, segons un portaveu de la policia afganesa.

ESGOTAMENT / Aquest últim incident arriba en un moment delicat, just quan els Estats Units comencen a negociar amb els talibans una sortida més o menys ordenada al conflicte. Després de més d'una dècada de guerra sense quarter, les seves tropes donen senyals de profund esgotament i cada dia sembla que els costi més mantenir les formes. El mes passat va aparèixer penjat a Internet un vídeo en què apareixien quatre marines orinant a sobre els cadàvers d'uns talibans. Al cap d'un dies, una fotografia mostrava un altre grup de marines al país asiàtic al costat del símbol de les SS nazis.

«Això no representa el que som», va manifestar ahir el general Allen referint-se a la crema dels alcorans, 17 dels quals van ser rescatats de les flames, parcialment socarrimats. «Aquests són uns incidents molt, molt aïllats. Hem estat treballant amb els afganesos braça a braç, durant molt temps. Hem mort al seu costat perquè creiem en ells, i perquè creiem en el seu país. Volem aprofitar qualsevol oportunitat per entregar-los un futur brillant», va afegir l'oficial de la Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat.

Aquest futur brillant sembla ara demagògic. L'Administració del president Barack Obama pretén treure les tropes de l'Afganistan el 2014, per més que la majoria d'analistes creguin que el país caurà en mans dels talibans tan aviat com se'n vagin.