El Periódico

Brussel·les es dona per vençuda i afluixa en la seva política de quotes de refugiats

Dels 160.000 pactats se n'ha acollit el 13% i ara la Comissió Europea es conforma que els governs de la UE reubiquin els 13.000 sol·licitants d'asil elegibles

Brussel·les es dona per vençuda i afluixa en la seva política de quotes de refugiats

REUTERS / ZOHRA BENSEMRA

 

Silvia Martínez Silvia Martínez BRUSSEL·LES

Dilluns, 19 de juny del 2017 - 12:55 CEST

Quan falten tres mesos perquè expiri el programa de reubicació de refugiats posat en marxa per la Unió Europea per respondre a la crisi migratòria desfermada fa dos anys, el millor termòmetre per mesurar els seus resultats són els números. I l’últim balanç publicat per la Comissió Europea torna a corroborar el fracàs del programa com a conseqüència de la falta de solidaritat i voluntat política. Dels 160.000 refugiats que la UE es va comprometre a traslladar des d’Itàlia i Grècia el setembre del 2015 només 20.869 han trobat una nova llar en altres estats membres, el 13%.

«La reubicació no és una opció. És una decisió legal, amb obligacions legals, acordada de forma col·lectiva i que s’ha de portar a terme de forma col·lectiva, sense excepcions», reiterava fa una setmana el comissari d’Immigració, Dimitrios Avramopoulos, en la presentació de l’últim balanç mensual. El cert és que fins i tot la Comissió Europea s’ha donat per vençuda i es conforma que els estats membres reubiquin almenys els sol·licitants d’asil que ja han sigut declarats elegibles.

«Tots aquells elegibles –un nombre molt inferior als 160.000– haurien de ser reubicats els pròxims mesos. Podem aconseguir aquest objectiu si tots els estats membres assumeixen el que els correspon», insisteix Avramopoulos. Actualment, segons les xifres que amb què treballa Brussel·les, hi ha 11.000 persones elegibles en territori grec i unes 2.000 a Itàlia. Avramopoulos vol que totes trobin una nova llar en altres països d’aquí al setembre encara que recorda que l’obligació legal s’aplica a tots els que arribin fins al 26 de setembre i compleixin els requisits per entrar al programa.

A punt de complir-se els dos anys és evident la falta de solidaritat. Fins al punt que Brussel·les, després de mesos d’avisos, ha fet (per fi) el pas d’obrir tres procediments d’infracció contra els tres països que s’han negat sistemàticament a acollir refugiats o no n’han rebut cap els últims 12 mesos: Hongria, Polònia i la República Txeca. «Hi ha hagut massa endarreriments. És hora d’actuar», advertia la setmana passada Avramopoulos. «Hem de ser justos amb els estats membres que compleixen les seves obligacions. Espero sincerament que aquests estats membres encara puguin reconsiderar la seva posició i contribuir de forma justa».

Cosa bastant improbable. El Govern de Viktor Orbán va dir no al sistema de quotes des del primer minut. Juntament amb Eslovàquia, va denunciar el programa davant el Tribunal de Justícia de la UE per considerar que envaeix les seves competències nacionals.

MÉS PAÏSOS RETICENTS

Però hi ha més països igual de reticents. Àustria, que va obtenir un període de gràcia per l’afluència de refugiats per la ruta dels Balcans occidentals, té una quota assignada de 1.953 persones però no n’ha acollit cap. No serà de moment expedientada perquè es va comprometre recentment a acollir 50 persones procedents d’Itàlia. Eslovàquia és un altre dels països menys solidaris. Ha d’acollir 902 persones, però només n’ha reubicat 16.

La falta de voluntat és, en tot cas, bastant generalitzada. Sense comptar les 8.000 places acordades en el marc del primer programa el juliol del 2015 ni les 54.000 assignades inicialment a Hongria i que Budapest va rebutjar, la UE té pendents 98.255 places, de les quals només s’han cobert les esmentades 20.869: 13.973 des de Grècia i 6.896 des d’Itàlia. Espanya, segons les últimes xifres, ha rebut 886 persones, el 5,4% de les més de 16.000 que li corresponen.

Malta, l'únic a complir

Fins ara només un país ha complert la seva quota: Malta. Letònia i Noruega estan a punt de fer-ho, mentre que països com Estònia, Finlàndia, Lituània, Luxemburg i Portugal estan a prop de fer-ho. “És viable mostrar solidaritat. El que es requereix és voluntat política i un esperit de compromís”, recorda Avramopoulos satisfet en canvi amb els resultats del pacte migratori UE-Turquia. El nombre d'arribades per la ruta de l'Egeu ha caigut en un 97%, fins a 50 diàries.

El filial regresa a la División de Plata dos años después de perder la categoría