L'Argentina portarà el seu pols amb el Regne Unit per les Malvines fins a l'ONU. Així ho ha anunciat la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, molesta després que Londres hagi enviat un destructor a la zona. Fernández ha explicat que denunciarà formalment davant el Consell de Seguretat la "militarització de l'Atlàntic Sud" i ha considerat que la presència del destructor britànic "implica un greu risc per a la seguretat internacional".
Cristina Fernández de Kirchner, presidenta de l'Argentina, ha anunciat que portarà el seu pols amb el Regne Unit per les Malvines fins a l'ONU.
Durant un acte a la seu del Govern, la presidenta ha anunciat igualment la desclassificació de l'Informe Rattembach, el "secret polític i militar" de la guerra del 1982. Aquest informe va ser elaborat a penes acabada la guerra de les Malvines i deixa constància dels gravíssims errors comesos per la Junta Militar que encapçalava el dictador Leopoldo Galtieri. El règim va prohibir la seva difusió durant mig segle i cap Govern democràtic s'ha animat a desclassificar-lo fins ara. Entre altres coses, proposava severes condemnes per als responsables de l'aventura militar a les illes.
Fernández de Kirchner ha assegurat que redoblarà la seva ofensiva diplomàtica a l'Assemblea General de l'ONU i al seu Comitè de Descolonització per obligar Londres a asseure's en una taula de negociacions i discutir en aquest àmbit la sobirania de l'arxipèlag austral. "Que ningú esperi de nosaltres gestos fora de la política i fora de la diplomàcia, que no es facin cap il·lusió. Som gent que hem patit massa la violència. No ens atrauen els jocs de la guerra i les armes", ha afirmat.
La dirigent ha instat el primer ministre britànic, David Cameron, a negociar. I ho ha fet citant el tema Imagine de John Lennon, encara que sense esmentar el seu autor. "Li demano al primer ministre que doni una oportunitat a la pau".
La presidenta ha demanat a l'oposició que miri aquest assumpte com a "política d'Estat" i hi doni el seu suport. Segons ella, el cas de les Malvines ja ha deixat de ser d'interès exclusivament argentí per convertir-se en una "causa d'Amèrica Llatina". Ha sostingut que cada país de la regió "es pot veure reflectit en la potencialitat del que pot passar" a les illes i ha advertit que "les grans batalles del segle XXI seran pels recursos naturals", que abunden al continent.
La viuda de Néstor Kirchner ha aprofitat per carregar contra els residus del colonialisme. Així, ha qualificat d'anacrònics els 16 enclavaments colonials que subsisteixen al món, dels quals 10 pertanyen al Regne Unit. I ha fet especial menció a la situació de Gibraltar.
El discurs presidencial havia despertat gran expectació. En les hores prèvies havia corregut el rumor que Buenos Aires reforçaria la seva política d'aïllament de les Malvines amb la suspensió dels dos vols setmanals que parteixen de Xile. No passarà res d'això.
Les relacions argentino-britàniques s'han tornat a tensar les últimes setmanes des que el Mercosur va decidir vetar l'arribada als seus ports de vaixells amb la bandera de les Falklands --denominació amb què el Regne Unit es refereix a les Malvines-- i que Cameron va acusar l'Argentina de "colonialista".
24/05/2012 Societat
24/05/2012 Economia
24/05/2012 Política