elPeriódico.com

L'elevat percentatge d'abandonament escolar és un dels principals problemes que afronta l'educació a la Unió Europea (UE), i amenaça de comprometre la seva futura competitivitat i capacitat de creixement. El 14,4% de joves europeus entre 18 i 24 anys no han acabat l'ensenyament secundari, percentatge que augmenta a un alarmant 31,2% en el cas d'Espanya i Portugal, només superats per Malta (36,8%).

Per contra, els països amb alt creixement econòmic i amb una baixa taxa de desocupació, com Alemanya, es distingeixen per un nivell d'abandonament escolar inferior a la mitjana (11,1%). En aquest aspecte, els més ben situats són Eslovènia (5,3%), Polònia (5,3%) i la República Txeca (5,4%).

La despesa pública europea en educació se situa en el 4,96% del producte interior brut (PIB), però és inferior en el cas d'Espanya (4,35%), Itàlia (4,29%) i Grècia (4,04%). En canvi, Finlàndia, el país amb millors resultats en els exàmens internacionals sobre el grau de coneixements i preparació dels estudiants, inverteix el 5,91% del seu PIB en educació.

Ensenyament en entredit

El malestar per les retallades pressupostàries per aturar el dèficit recorre la majoria de països europeus, sobretot a la Gran Bretanya, Itàlia i França. Valerio Gigante, de 37 anys, professor de llengua i literatura italiana, critica l'augment del nombre d'alumnes per classe en les escoles públiques i la disminució de professors de plantilla. Segons ell, la qualitat de la ensenyament "ha empitjorat moltíssim en els últims 20 anys". "I això es veu", afegeix, "en els estudiants: parlen italià cada vegada pitjor i no aconsegueixen fer raonaments complexos".

A França, on la supressió de places en l'educació pública ha fet sortir els professors al carrer, les retallades afecten especialment els docents que han de lidiar amb alumnes difícils. "Les condicions d'aprenentatge es degraden", diu Sebastien De Scheyver, professor de matemàtiques a Bondy, municipi desafavorit a la perifèria de París. Ell mateix, explica, es veu "obligat a fer classes magistrals quan aquest sistema no és adequat a l'institut". Com a resultat, els mestres "cada vegada estan més desbordats i desmoralitzats", remata.