El Periódico

La nova amenaça / Els cables de Wikileaks

'Catalonialeaks'

El bufet català Cuatrecasas apareix en una de les filtracions com el que prefereixen els membres de la màfia russa

Els EUA van insistir que Tarragona fos un port nuclear

CATALINA GAYÀ
BARCELONA

Dilluns, 13 de desembre del 2010

Algunes de les filtracions en què apareix la paraula 'Catalunya' o 'Tarragona'.

Catalonia apareix a Wikileaks, també Catalunya, en català, i Estatut o nació i, és clar, Barcelona. A la diplomàcia dels EUA la preocupa que Catalunya sigui un focus vermell del gihadisme i de les màfies. Per això a Barcelona hi ha una multiagència del Pentàgon que «combat el terrorisme radical». Els EUA deixen nota de tot. En un dels cables, els EUA planegen que a Tarragona hi atraquin vaixells nuclears. I per Wikileaks se sap que els polítics del PP no van dubtar a fer de l'ambaixada dels EUA una espècie de confessionari: ¿influirà l'apagada de Barcelona en les eleccions?

ADVOCATS I LABORATORIS
Cuatrecasas i la màfia russa

El nom del bufet d'advocats català Cuatrecasas surt en una pregunta formulada pel fiscal espanyol ­contra la corrupció i el crim organitzat, José Grinda, durant una reunió a porta tancada d'experts hispano-nord-americans el 2008 a Madrid. Grinda va preguntar de manera retòrica: «¿Per què ­Cuatrecasas defensa constantment membres de la màfia russa?». El fiscal argumentava que els ­mafiosos solen disposar dels millors advocats i ressaltava que la capacitat d'un Govern per combatre el crim organitzat depèn de quines són les firmes d'advocats que representen les màfies. En aquest mateix cable, i a manera de comentari, ­apareix la pàgina web del bufet i s'nforma que es tracta d'un dels millors d'Espanya. En aquella reunió, Grinda vincula la màfia russa amb els serveis secrets dependents del Kremlin. Catalunya apareix en les filtracions com una base d'operacions per a la màfia russa després que alguns dels seus membres haguessin anat a passar alguns dies de ­vacances a la Costa Brava. Pel que fa a ­infraestructures estratègiques, l'única catalana que apareix és el laboratori d'hemoderivats Grifols.

ISLAMISME RADICAL
Epicentre del gihadisme

Barcelona alberga, des de l'octubre del 2007, una multiagència del Pentàgon per combatre el terrorisme islamista i el crim organitzat, del qual Barcelona és un epicentre. La raó: els EUA consideren Catalunya com el focus vermell més important del gihadisme a Espanya i un punt d'interconnexió en un corredor mediterrani que va des d'Algèria, Tunísia, Rabat fins al sud de França. S'assenyalen Barcelona, Tarragona, Badalona, l'Hospitalet i Reus com les ciutats on operen els islamistes. També es llegeix que Barcelona, a través del port i de l'aeroport, és un centre important per al tràfic de persones i drogues i per al rentat de diners. En els cables, a més, s'expressen les dificultats de les autoritats espanyoles per enfrontar-se amb èxit a màfies russes, xineses, albanokosovars i romaneses.

MÉS MILITARS
Objectiu Tarragona: port nuclear

El juny del 2008, el Pentàgon va proposar al Govern que ampliés la llista de ports on poden atracar vaixells de propulsió nuclear. A més a més de Cartagena, Palma i Rota, els EUA pretenien arribar a un acord perquè als ports de Tarragona i, sobretot, Las Palmas poguessin atracar vaixells i així aconseguir més eficàcia de l'Africom, el control militar que exerceixen els EUA sobre l'Àfrica. En els mateixos cables es llegeix que els EUA són conscients de la resistència per part d'Espanya, però hi continuen insistint. Segons altres cables, el Govern de Zapatero va proposar, el gener del 2010, augmentar la presència militar a la base de Rota (Cadis) i instal·lar-hi el nou comandament del Pentàgon per a l'Àfrica. Va ser un gest interpretat pels EUA com «l'afany» espanyol per curar la ferida de la retirada de les tropes ­espanyoles de l'Iraq.

CÀBALES ELECTORALS
L'Estatut i la llei del cine català

El missatge de balcanització d'Espanya i de l'existència d'una Catalonia que demana més «autonomia» i ­«privilegis fiscals» apareix en els cables en boca de polítics del PP. A més a més, hi ha càbales electorals. El ­desembre del 2007, Ana Pastor confiava que l'apagada i la crisi de Rodalies provoqués l'abstenció de l'electorat català. L'Estatut és un tema que també surt en diverses filtracions. Apareix descrit com l'intent de tenir més capacitat fiscal que qualsevol autonomia espanyola i se subratlla la paraula nació. La paraula Estatut gairebé sempre està escrita en català. La llei del cine també apareix en els cables. Mesos abans de l'aprovació, la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, la qualificava d'«antinatural i desequilibrada». González-Sinde argumentava que els catalans prefereixen veure «pel·lícules en espanyol».

El Guangzhou Evergrande endurece el inicio de las negociaciones y remite al Barça a la cláusula de rescisión de Paulinho