Rosa Massagué
Periodista
L'ONU admet que va fallar a les víctimes de les violacions comeses aquest estiu al Congo. Lamentable, però res nou. En aquella part del món, la comunitat internacional per
Informació publicada en la página 10 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 09 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
mitjà de les seves institucions arrossega una trista col·lecció d'errors. Es podria anar cap enrere en el temps, però el 1993 és una data clau. El genocidi de Ruanda va posar en marxa una espiral de violència que va desbordar les fronteres del petit
país per instal·lar-se a la rica i enorme República Democràtica del Congo.
Anys després, la guerra entre tutsis i hutus ruandesos ha continuat en aquell país mitjançant grups interposats, ha alterat la política congolesa i ha creat un conflicte regional al qual no han estat aliens Uganda, Burundi, Angola, Zimbabue, Namíbia i la República Centreafricana. I això, malgrat la presència de 20.000 cascos blaus en el que és la principal operació de manteniment de la pau al món.
Un informe encarregat per l'ONU, publicat el novembre passat, ja advertia que la presència de forces d'aquesta organització no havia fet res per aturar la violència. Els últims dies vam assistir a la publicació de dos informes que sumen més i més atrocitats. Un és el publicat ahir referit a fets molt recents, mentre que l'altre acusa soldats ruandesos de massacrar i violar refugiats al Congo entre els anys 1995 i 1998. Efectivament, l'ONU ha fallat, començant pel seu secretari general, Ban Ki-moon, principal avalador internacional del president ruandès, Paul Kagame.
24/05/2012 Societat
24/05/2012 Economia
24/05/2012 Política