elPeriódico.com

En unes sorprenents declaracions, el líder cubà, Fidel Castro, va assegurar que el model cubà «ja no funciona, ni tan sols per a nosaltres». Aquesta afirmació constitueix el més insòlit d'una història insòlita en si mateixa.

Fidel Castro, en una trobada amb estudiants de la Universitat de l'Havana, divendres passat. REUTERS / DESMOND BOYLAN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 11 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 09 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Segons explica el periodista Jeffrey Goldberg a la revista nord-americana The Atlantic, el reporter va rebre una trucada de la secció d'interessos de Cuba a Washington -els dos països no mantenen relacions diplomàtiques- en la qual el cap d'aquesta secció l'informava que Fidel Castro el convidava a reunir-se amb ell a l'Havana. El motiu del dirigent cubà era que volia discutir un article de Goldberg en relació amb l'Iran i Israel.

Goldberg va viatjar a l'Havana acompanyat de Julia Sweig, membre del Council on Foreign Relations -un prestigiós think tank nord-americà- i experta en Cuba i Llatinoamèrica. Quan enmig de la conversa amb Castro, el periodista li va preguntar si creia que el model cubà era una cosa que valia la pena exportar, el líder de la Revolució va replicar: «El model cubà ja no funciona, ni tan sols per a nosaltres».

L'ECONOMIA / Goldberg va demanar posteriorment a Sweig que interpretés les paraules de Castro i aquest va ser el veredicte de l'experta: «No estava rebutjant les idees de la Revolució. Jo ho vaig interpretar com el reconeixement que sota el model cubà l'Estat té un paper massa gran en la vida econòmica del país».

Segons el periodista de The Atlantic, Sweig creu que Fidel Castro va expressar aquest sentiment per donar més espai perquè el seu germà, l'ara president cubà, Raúl Castro, porti a terme les reformes.

KHRUSXOV / En una altra de les diverses trobades que Goldberg i Sweig van mantenir amb el dirigent cubà, Fidel Castro va criticar les seves pròpies accions durant la crisi dels míssils del 1962. Quan el periodista li va recordar que havia enviat una carta al líder soviètic, Nikita Khrusxov, en què li recomanava llançar un atac nuclear contra els Estats Units si Washington atacava Cuba, Castro va replicar: «Després d'haver vist tot el que he vist, i de saber tot el que sé ara, penso que no va valer la pena».

Tradicionalment molt crític amb Israel, Fidel Castro va sorprendre també el seu interlocutor amb una diatriba contra el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, pel seu antisemitisme i per la seva persistent negació de l'Holocaust. El comandant en cap va afirmar que el Govern iranià hauria d'entendre «les conseqüències de l'antisemitisme teològic». «Ningú ha estat més calumniat que els jueus (...) Els jueus han viscut una existència molt més dura que la nostra. No hi ha res comparable a l'Holocaust», va replicar.

Castro va subratllar que entenia la por de l'Iran a un atac d'Israel o dels Estats Units. El dirigent cubà creu que ni les sancions internacionals ni les amenaces israelianes dissuadiran el lideratge iranià de perseguir l'arma nuclear. «El problema no es resoldrà perquè els iranians no faran marxa enrere per les amenaces. Aquesta és la meva opinió», va rematar.