occident està de vacances, pateix una greu crisi econòmica generalitzada i el Pakistan no desperta les seves simpaties; encara més, amb freqüència, la mirada occidental es dirigeix al país asiàtic –posseïdor d'armament nuclear– de reüll, amb desconfiança en un Govern amb alts índexs de corrupció, amb uns totpoderosos serveis secrets que s'escapen al control de l'Estat i protegeixen el terrorisme talibà. A més, visualment, no té tant d'impacte un terratrèmol, on tot s'ensorra en pocs segons, com una inundació progressiva, on la terra es nega a poc a poc.
Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 18 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Són algunes de les claus, segons múltiples experts consultats per aquest diari, que conflueixen a l'hora d'entendre per què l'engranatge de l'ajuda internacional s'ha posat en marxa tan lentament en el cas de la pitjor catàstrofe natural soferta pel Pakistan els últims 80 anys –2.000 morts, 20 milions d'afectats, sis milions de sense sostre i una superfície de terra sota les aigües equivalent, segons l'ONU, a «Suïssa, Àustria i Bèlgica juntes».
La catàstrofe natural més pròxima en el temps és el terratrèmol d'Haití, el 12 de gener passat, i la resposta internacional va ser no només ràpida sinó contundent, inaudita, segons van coincidir les principals oenagés internacionals. Una dada resulta reveladora: si el Pakistan va rebre 45 milions de dòlars durant els 10 primers dies després de la catàstrofe –3,20 dòlars per persona–, Haití en va rebre 742 milions –495 dòlars per ciutadà.
Va haver de viatjar el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, diumenge passat al Pakistan per, sobre el terreny, agitar els actors internacionals amb un lacònic «no he vist mai res igual». L'ONU ja assegurava ahir que les necessitats humanitàries del Pakistan superen les d'Haití.
«DÈFICIT D'IMATGE» / Però el país, segons la portaveu del departament de coordinació d'ajuda humanitària de l'ONU, Elisabeth Byrs, pateix un «dèficit d'imatge» entre els països occidentals. Unicef va anar més lluny a l'assegurar que «aquesta emergència és pitjor que la del tsunami, Haití i l'últim terratrèmol del Pakistan juntes». La visita va tenir les seves conseqüències i, des que ha començat la setmana, institucions i oenagés, en cascada, han anunciat partides econòmiques per al país asiàtic. Una de les més importants és la del Banc Mundial, que ha compromès 900 milions de dòlars. Espanya hi aportarà un total de 3,6 milions d'euros.
Amb el risc de semblar frívol és important destacar que tots els experts consultats han coincidit a destacar la importància que la catàstrofe s'hagi produït durant el mes d'agost per entendre la lentitud de la resposta. El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària, Francisco Rey, apunta que, al marge de la qüestió vacacional, cal tenir en compte com s'ha produït el mateix desastre.
«El caràcter progressiu de les inundacions va fer que les xifres dels danys també es transmetessin a poc a poc», va apuntar Rey, per afegir: «Tant els governs donants com l'opinió pública es vacunen quan els desastres naturals són progressius».
No cal oblidar, segons Rey, el tractament mediàtic, que reprodueix més imatges com més impactants són, i exerceix un poder de sensibilització excepcional. «En aquesta ocasió, les imatges mostrades han sigut menys que, per exemple, a Haití», considera.
L'expert afegeix que el fet que el Pakistan sigui un país molt gran, complex, amb zones de difícil accés, ha fet que recopilar la informació fos més difícil. Però per Rey, un altre dels aspectes fonamentals per entendre la lentitud de resposta és que «el Pakistan genera una sensibilitat especial, els governs es retreuen perquè té una imatge de país corrupte que alimenta els talibans». Jorge Jimeno, responsable de Relacions Institucionals per a Temes Humanitaris d'Oxfam, considera que el fet que el Pakistan sigui un país musulmà amb la seva particular problemàtica amb el terrorisme islamista no ha influït en la lentitud de la reacció.
CRÍTIQUES AL GOVERN / «Considero que ha pogut influir més el fet que l'actuació del Govern pakistanès en la gestió de la crisi s'hagi posat en entredit», va assenyalar el tècnic d'Oxfam, que va afegir que les consecutives crisis humanitàries tenen el sistema de resposta una mica «al límit».
Un punt compartit pel president de la Federació Catalana d'Oenagés, Francesc Mateu: «La sensació de corrupció i mal Govern al Pakistan no ajuda que la comunitat internacional hi confiï». «La prioritat de la comunitat internacional amb el Pakistan és la lluita contra el terrorisme i les sospites de connivència del Govern amb grups armats afganesos condiciona la relació amb el país».
Paqui Millán, tècnica de projectes en l'àmbit de la cooperació, considera que tampoc s'ha actuat gaire més lentament que en altres casos, sobretot tenint en compte que el caos regna sempre durant els primers dies d'una catàstrofe i que el Pakistan és un país molt
gran amb moltes zones inacces-
sibles.
El més llegit
24/05/2012 Societat
24/05/2012 Economia
24/05/2012 Política
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
