El Periódico

LA BATALLA CONTRA ELS TÒPICS / TESTIMONIS DE 10 DONES

No vull tenir fills ¿què passa?

Un llibre recull els testimonis de deu dones, excel·lents professionals de la cultura i el periodisme, que defensen la seva opció vital de renunciar a la maternitat

  • No vull tenir fills ¿què passa?

    DAVID CASTRO

     

  • No vull tenir fills ¿què passa?
  • No vull tenir fills ¿què passa?
  • No vull tenir fills ¿què passa?
  • No vull tenir fills ¿què passa?
  • No vull tenir fills ¿què passa?
  • No vull tenir fills ¿què passa?
  • No vull tenir fills ¿què passa?

    JuanJo Martin

  • No vull tenir fills ¿què passa?

    ROBIN TOWNSEND

  • No vull tenir fills ¿què passa?

    JJGuillen

Dijous, 27 d'abril del 2017 - 14:39 CEST

La maternitat és una trinxera en què, facis el que facis, seràs criticada i etiquetada. La no maternitat és, si és possible, pitjor. T'assenyalen i et pregunten quan. Et recalquen que se't passa l'arròs, que no t'hauries de perdre l'experiència, que encara estàs a temps, que has de viure-ho perquè no es pot expressar amb paraules…

La periodista María Fernández-Miranda, subdirectora de 'Cosmopolitan', acaba d'editar 'No madres. Mujeres sin hijos contra los tópicos' (Plaza & Janés), llibre en què narra la seva pròpia experiència (va estar quatre anys sotmesa a processos de fecundació fallits) i recull el testimoni de deu dones (actrius, periodistes, presentadores, cantants…) que reivindiquen la vida sense fills. 'No madres' no és un llibre contra la maternitat sinó en defensa d'una opció de vida com una altra qualsevol: la no maternitat. Perquè sí, hi ha dones que no poden o no volen tenir descendència. I el món segueix girant. I així ho reinvindiquen totes. Alt i clar.

Maribel Verdú (actriu)

“Mai he dubtat de la meva decisió de no tenir fills. Ni mig minut. Mai he sentit això que en diuen instint maternal. El 2013, a la capella ardent d'Amparo Rivelles se'm va acostar una senyora i em va dir: 'Tu ets una egoista perquè no vols tenir fills. La vida t'ho farà pagar car. Moriràs sola'".

Paula Vázquez (presentadora)

“El temps ha anat passant i ara que tinc 42 anys m'adono que estic molt bé així. He après que ser mare no és obligatori perquè la meva vida serà igualment completa. La veritat, no crec que arribi a utilitzar els meus òvuls [congelats]"

Soledad Lorenzo (galerista)

Un dia vaig dir 's'ha acabat'. Vaig decidir que no tornaria a veure un metge per aquest tema. Que si passava, bé, i si no, l'aparcaria. Està molt bé intentar ser mare, però hi ha un moment en què has de deixar-ho. Si no passa, oblida-ho i centra't en la teva vida personal i professional".

Carmen Ruiz (actriu)

“Compartir la meva vida amb una altra persona m'encanta, però el projecte de tenir un fill no em crida. No ho necessito. No vull ser mare. Al meu pare i la meva mare els encantaria convertir-se en avis, però no em jutgen. Els que em miren malament són els de fora de casa”.

Inka Martín (editora, fotògrafa i escriptora)

“En la vida tot té pros i contres. Ja coneixem els pros de ser mare perquè la gent no es cansa de repetir-los, però el que no s'esmenta mai són les meravelles de no ser-ho. Per exemple, l'absoluta llibertat que disfrutes com a individu. No ser mare no comporta una vida menys plena, simplement una vida diferent”.

Rosa Montero (Escriptora)

No em penedeixo de no haver tingut fills perquè aquesta part que hi ha en mi que no ha acabat de madurar és la que escriu. Sí, el que escriu és el nen que portem a dins".

Almudena Fernández (Model)

“Sé que la meva manera de pensar va en contra de totes les lleis, les socials i les mèdiques. Però sempre he tingut molt clar que, si decidís reproduir-me, seria després dels 40, que és l'edat a la qual crec que comences a ser una persona realment sòlida. Potser estic boja però penso que d'aquí als 50 encara em queda moltíssim temps per donar a llum”.

Sandra Ibarra (Exmodel i activista contra el càncer)

Cada vegada ho veig més definitiu. Juan Ramón [Lucas, la seva parella] i jo vam estar en una clínica de fertilitat i em vaig plantejar sotmetre'm a una estimulació ovàrica, però en el meu cas [el 1995 le van diagnosticar càncer] podria ser contraproduent. ¿Val la pena tornar a passar per aquestes incerteses, apallissar el meu cos una vegada més? Crec que no”.

Alaska (cantant)

“Amb 32 anys em vaig preguntar si volia tenir un nen. Vaig tenir un qüestionament profund de la maternitat i la resposta va ser no. Final del dubte. He complert 53 anys i no m'he penedit ni un sol segon de la meva decisió de no ser mare”.

Mamen Mendizábal (Periodista)

“Visc una època de plenitud i, no obstant, el que més he sentit durant aquest any en què m'he convertit en una dona de quaranta anys és ‘encara estàs a temps de tenir un fill’. ¿Doncs saps què et dic? Que em declaro en rebel·lia davant tota aquesta gent que et marca el camí. En el tema de les dones i els fills hi ha moltíssim masclisme, indiscreció i gosadia. Estic farta de preguntes impertinents i prejudicis”.

Carles Aleñá, que tenía un año más de contrato, ha aceptado la oferta para quedarse en el Barcelona