El Periódico

RÀNQUING CANÍ

Tintín pagaria un 21% més per assegurar Milú que Shaggy per Scooby Doo

A Catalunya tenen pòlissa un 20% dels gossos, el prototip dels quals respon a un gos familiar, creuament de races no perilloses, mascle, menor d'un any i que passeja per la ciutat

Tintín pagaria un 21% més per assegurar Milú que Shaggy per Scooby Doo

Dissabte, 27 de maig del 2017 - 19:00 CEST

Tenir un gos molt gran o de dimensions més aviat reduïdes no és un factor determinant en la quantia de la pòlissa d’assegurança que es paga per la mascota. Hi ha moltes altres variables que hi influeixen, asseguren des de Rastreator, una de les empreses del sector que aquest cap de setmana participen, a Madrid, a la Fira 100x100 Mascota (al recinte Ifema). És per això que hi ha diferents tipus d’assegurances, des de les que assumeixen la responsabilitat civil davant de tercers fins a les que cobreixen danys soferts pel mateix animal en concepte de despeses veterinàries.

«Pot ser que un gran danès [del tipus Scooby Doo] tingui menys accidents i malalties que, el més petit, fox terrier [del tipus Milú]», expliquen des de la companyia. «És per això que les asseguradores analitzen l’històric i els sinistres causats per cada raça, el lloc de residència, l’edat de l’animal...», detallen.

El comparador d’assegurances ha analitzat quines són les mascotes més assegurades a Espanya i ha fet un rànquing de quant costaria assegurar els gossos més famosos del panorama nacional i internacional.

‘CELEBRITIES’ DE PEL·LÍCULA

Algunes de les races analitzades coincideixen amb celebrities de pel·lícula (com Beethoven), de dibuixos animats (com Reina –del clàssic de Disney La dama y el vagabundo–, Bongo i Perdita –de 101 dàlmates, també de la mateixa factoria d’animació– o l’inoblidable gos poruc de la sèrie Scooby Doo) o de còmic (com Milú, l’inseparable company de l’etern reporter creat per Hergé, Tintín). També hi ha altres cans famosos que han fet carrera a la tele, com l’agent Rex i les icones espanyoles Pancho (el de l’anunci de la loteria i d’Aquí no hay quien viva). Fins i tot el mateix Rastreator, imatge de l’asseguradora.

MILÚ, 112,70 EUROS

PREUS MOLT DIFERENTS

En els exemples anteriors, que no pertanyen a races potencialment perilloses, hi ha grans diferències de preus en les primes. Així, el petit amic de Tintín, Milú (un fox terrier), pagaria la prima més elevada, 112,70 euros, un 33% més cara que la de Reina (el cocker spaniel de La dama y el vagabundo), que tindria l’assegurança més barat de tots: 84,69 euros.

SCOOBY DOO, 88,60 EUROS

Gossos de més envergadura com Scooby Doo (gran danès) i Beethoven (santbernat) pagarien primes intermèdies, de 88,60 i 90,77 euros, respectivament. El mateix gos Rastreator (un basset hound) compta amb una de les primes més baixes, 85,98 euros de mitjana.

Segons el CEO de Rastreator, Fernando Summers: «Les nostres mascotes són part de la família i per això sempre intentem oferir-los el millor. Una bona pòlissa d’assegurança per cobrir-les té molts avantatges. A més, avui dia hi ha una gran oferta adaptada a les necessitats dels nostres millors amics, ja sigui responsabilitat civil, assegurança d’accidents, assegurança veterinària i servei d’assistència i consulta al propietari de l’animal».

RACES PERILLOSES

Malgrat que a Espanya les assegurances de mascota únicament són obligatòries per a aquelles races de gos considerades potencialment com a perilloses, només el 32% de les pòlisses subscrites a través del comparador es destinen a gossos d’aquesta categoria. Dins d’aquest grup, la raça més assegurada és l’american staffordshire terrier, amb l’11,6% de les recerques totals. Al costat contrari, hi ha l’enorme tosa inu, que és el gos potencialment perillós per al qual es busquen menys assegurances.

Summers diu que «del total de sol·licituds, la immensa majoria, al voltant del 94%, són per a gossos, mentre que només el 6% són per a gats. I precisament, entre els gossos el 68% de les consultes són per a races no perilloses que, per tant, no és obligatori assegurar, cosa que demostra que cada vegada més persones inverteixen en una bona assegurança per cobrir el seu millor amic».

Entre les races de gossos més assegurades a Espanya, el percentatge més gran correspon als tres gossos que són creuament de races no perilloses: el pastor alemany, el pagès retriever i el yorkshire terrier. A continuació, els segueixen tres gossos potencialment perillosos: l’american staffordshire terrier, els pit bull terrier i exemplars de creuament de races potencialment perilloses.

CADELL FAMILIAR

¿Però quin és el prototip de gos assegurat? El perfil respon a un cadell que té menys d’un any, de caràcter familiar (és a dir, no utilitzat per a feines de caça ni de vigilància), mascle, creuament de races no perilloses i que viu en una gran ciutat.

Per zones geogràfiques, els gossos de Catalunya i Madrid són els que més s’asseguren, el 20% i el 19%, respectivament, seguits pels d’Andalusia (13%) i València (9%).

Les prestacions veterinàries copen les sol·licituds

Cada any es produeixen a Espanya 16.000 incidents relacionats amb mascotes coberts per l’assegurança. En el 98,5% dels casos, són incidents amb gossos (el 0,9% són amb gats). Aquesta és una de les conclusions de l’estudi Aproximació a l’assegurança de mascotes i animals, de l’Informe Estamos Seguros 2016. La mateixa memòria, que es presentarà el 28 de juny, constata la tendència a l’alça de les assegurances de mascota, a causa de la «conscienciació més gran entre els propietaris».

Texto Alternativo

UNESPA: ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL DE L'ASSEGURANÇA

Segons l’estudi, 7 de cada 10 sol·licituds es deuen a prestacions veterinàries. El segueix la responsabilitat civil a tercers (una de cada 10). La retirada del cadàver de l’animal representa el 0,6%.

L’informe té constància de més de 3.000 noms de mascota registrats. Prevalen els de persona o personatges mitològics. En els primers llocs del rànquing, Thor, Lola, Kira i Lluna. També n’hi ha altres de més originals, com Messi, Fiona, Frodo i Shakira.

Segueix l'eXtra a Facebook

Su primer agente, Horacio Gaggioli, revela que su llegada al Barça solo se debió a "las circunstancias de la vida"