Era el minut 37 de la segona part i es va fer el silenci al Camp Nou. Carlos Busquets acabava de caure a terra recargolant-se de dolor després que Carlos Martínez el trepitgés involuntàriament. Tenia mala pinta i més després de veure la reacció de Guardiola, amb les mans al cap, i en especial de Cesc, que es tapava la cara amb la mans esgarrifat pel que acabava de veure: un tall descomunal a la cama del centrecampista impactava qualsevol. La llitera es va emportar el jugador i la inquietud va créixer en el gèlid ambient de l'estadi. Afortunadament, és només un tall profund sense afectació òssia i podrà jugar dimecres a la Copa.

Carlos Martínez trepitja sense voler Busquets, ahir al Camp Nou. JORDI COTRINA

Carlos Martínez trepitja sense voler Busquets, ahir al Camp Nou. JORDI COTRINA

Carlos Martínez trepitja sense voler Busquets, ahir al Camp Nou. JORDI COTRINA

Més informació

• El Barça es refreda
• La frescor de Tello no evita el patiment final
• Esperant el tuit del tal Eladio Paramés

• Tags: Esports

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 52 de la secció de Deportes de l'edició impresa del dia 05 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Els supersticiosos diran que allò es veia venir. Un gat negre va recórrer veloç el camp a la primera part provocant alguna conya, com que ja se sabia què va anar a fer Mourinho al pàrquing, però el que va venir després no va fer gràcia. I no només perquè la Reial pressionés de valent en un final d'infart, sinó perquè la lesió de Busi, una més en una plantilla ja molt delmada, va deixar totalment esgarrifada l'afició, a qui se li va glaçar el cos pel fred i l'ànima per l'ajustat final. Els donostiarres podrien haver sortit golejats però van acabar discutint-li el partit al campió.

El culpable no va ser ningú més que el Barça, que va perdonar més que mai davant la porteria de Bravo, que va semblar que li tenia guanyada la moral a Messi. L'argentí, que no està fi, es va plantar fins a quatre vegades davant la porteria i va fallar en totes quatre, com si la influència del gat negre hagués afectat també el millor del món. És més, Messi fins i tot va fallar el més fàcil, amb un sol defensa en la línia de gol, i va marcar quan semblava més difícil: va treure la seva esquerra màgica amb Bravo gairebé agafant-lo pel coll.

Aposta pel filial

I això que el partit va començar de la millor de les maneres, amb revolució en l'onze inicial afegida. Piqué, Xavi, Busquets, Alexis i Abidal es van quedar a la banqueta. No, no era cap partit intranscendent, ni de bon tros. Era de Lliga i començava a 10 punts del Madrid, que va resoldre per la mínima el seu duel de Getafe, amb mans de Pepe (sempre enmig de la polèmica) inclosa.

I malgrat la distància amb els blancs, al Pep no li va tremolar el pols per apostar, una vegada més, per la saba nova que emana de La Masia. És l'essència del club, la seva força, la seva manera d'entendre el futbol i la seva personalitat, ahir encarnada en Cuenca, Dos Santos, Thiago i una nova perla emergent: Cristian Tello, un altre títol de Guardiola.

El veloç extrem esquerre de Sabadell va aparèixer en l'onze titular després de l'espectacular i breu irrupció a Vila-real, on va descol·locar Gonzalo en 10 minuts, i també a València a la Copa. Si la seva estrena va ser il·lusionant, el seu partit d'ahir a la nit marcant el primer gol, el més difícil, va ser espectacular. I ho va fer al més pur estil d'un extrem veloç: va guanyar l'esquena a Carlos Martínez buscant la pilota que li havia enviat en profunditat Messi. Es va separar un metre del seu marcador i va poder tocar just la pilota per superar Bravo. Dos Santos, excel·lent en la distribució i la pressió, igual que Thiago, i Cuenca per la dreta, complementaven l'aportació dels joves. «Tenen molt ritme, són atrevits i donen molta confiança», va valorar Andoni Zubizarreta.

Capità incombustible

Els joves brillaven i un veterà impressionava. Una altra vegada. Era Puyol, el cor del Barça que segueix bategant poderós. Per això va ser aclamat diverses vegades i en especial al ser substituït. «Puyol, Puyol, Puyol», cridava el Camp Nou mentre el capità es dirigia cap al vestidor, mosquejat, això sí, perquè la Reial acabava de marcar i tornava a posar intranquil·litat al duel.

El temor va anar creixent a mesura que s'acostava el final. La Reial va creure en el miracle i el Barça va patir perquè la Lliga s'escapés del tot. Al final l'afició va respirar, però més d'un seguia pensant en el maleït gat negre.