Un gol de Ramos a la primera meitat va ser suficient perquè el Madrid doblegués un erràtic Getafe, que va distar molt d'aquell equip que va vèncer el Barcelona i que ahir no va trobar la tecla per plantar-li cara al seu rival (0-1). Tampoc hi va ajudar l'àrbitre, que no va veure unes clares mans de Pepe després un xut de Diego Castro. El Getafe no va disparar ni un sol cop entre els tres pals de la porteria de Casillas i va permetre que el Madrid disposés de múltiples ocasions, que Moyá es va encarregar de desbaratar.

Ni l'intens fred, ni el fort vent, ni un Getafe massa temorós van impedir que el Madrid trenqués la tradició davant un rival especialitzat a cruspir-se els grans. Després de sis jornades sense perdre, l'equip del sud de Madrid va xocar amb un enemic que va sortir disposat a tancar la nit amb un d'aquells triomfs basats en l'ofici i, és clar, en una efectivitat de la qual ahir no van fer gala.

Una vegada més es va demostrar que quan Mourinho posa al camp jugadors amb jerarquia per tocar a la pilota i associar-se, les coses resulten més còmodes. Només Lass sortia d'aquell cercle de confiança format per Xabi Alonso, Özil, el recuperat Kaká i Ronaldo. Amb aquest dibuix i amb Benzema caient a les dues bandes, el Madrid no va tenir grans problemes per superar un equip escàs d'agressivitat i que va jugar amb foc amb una defensa avançada, que va servir en safata les perilloses sortides del conjunt blanc.

Ocasió de barrada

El Getafe va tenir la primera ocasió als quatre minuts en un centre de Valera des de la dreta que va tocar Diego Castro i que va acabar en un remat alt de Barrada. A partir d'aquí, el partit va ser del Madrid, que no va haver d'esperar gaire per manar al marcador. Ho va fer en un córner llançat per Özil des de l'esquerra que Ramos, el millor jugador sobre la gespa juntament amb Moyá, va impulsar amb potència (m. 18). El gol no va portar la reacció del Getafe, que va seguir temorós. Va esperar enrere i va permetre que el Madrid controlés el xoc sense sobresalts. Les arribades dels blancs es van succeir sense que s'apreciés gaire resistència blava. Moyá es va haver de lluir en una falta llançada per Ronaldo (m. 34). Poc després arribaria la segona ocasió dels locals, en un xut de Casquero que va sortir fora (m. 39).

Indult blanc

La segona meitat va portar una millor disposició per part del Getafe, que va semblar més actiu i amb una lleugera millora ofensiva. No obstant, aquestes bones intencions van durar molt poc perquè el Madrid va tornar a controlar la pilota i a arribar amb perill. Un xut de Ronaldo el va atrapar Moyá amb dificultats per l'estrany que va fer la pilota a causa del vent (m. 59). Dos minuts després, el meta del Getafe va tornar a salvar el seu equip en un remat de Benzema.

Amb el Madrid indultant el seu rival, va arribar una de les jugades del partit. Va ser un xut de Diego Castro que Pepe va desviar amb la mà dins de l'àrea. Un penal clar que no va concedir l'àrbitre i que el defensa madridista va convertir en un altre número circense al pretendre donar a entendre que la pilota li havia picat a l'estómac (m. 71). Després Moyá, l'heroi de la nit, va tornar a salvar els seus en un remat franc amb l'esquerra d'Higuaín (m. 77).

El Madrid va acabar patint i demanant l'hora. Moyá va pujar a rematar un córner que va posar un nus a la gola a la defensa blanca, que només va poder respirar amb el xiulet final.