Florentino (esquerra) i Sandro Rosell, a la llotja del Palau Sant Jordi. JORDI COTRINA

Messi bat Diego Alves pel pal curt, ahir a la nit al Camp Nou. JORDI COTRINA

Més informació

• 200 partits 'messiànics'
• Banega, sis mesos de baixa després d'un accident insòlit
• Escolta, Pep: tenen fam
• Un pòquer de Messi obre la maneta
• «El temps no serà cap problema»
• Toc al Madrid per la Copa
• Montoya i 8 més de la casa

• Tags: Esports, Barça

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 42 de la secció de Deportes de l'edició impresa del dia 20 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Van ser només uns segons, però suficients perquè pogués sentir el cor del Camp Nou: «¡Guardiola!, ¡Guardiola!», va cridar la grada per fer-li saber els seus sentiments. Per si dubta, que segur que no. Els culers volen que l'autor de la millor obra de la història segueixi amb ells. Igual que els que ahir a la nit van tornar a donar una mostra de compromís, una altra, i van remuntar un partit immens (5-1), com si fos una dedicatòria per al Pep. Amb Leo Messi al capdavant, dient-li ell també, o ell més que ningú, amb quatre gols i una ambició indescriptible, que aquest Barça té molta vida encara, que no es rendirà, que aquesta història no s'acaba i que ell ha de seguir escrivint-ne el guió.

Així que, l'endemà que Guardiola confessés que necessita sentir el que hagi de sentir per continuar, els seus nois, les ninetes dels seus ulls, li van brindar una prova de fidelitat com més bé saben fer-ho. Com ell els ha ensenyat. Amb un futbol sublim i la fam del primer dia. Sense mirar la classificació, sense pensar en aquells 10 punts de distància, sense madriditis. Simplement, sent el Barça de sempre.

Just després que Guardiola es posés les mans al cap, lamentant la infinitat de gols que s'anaven escapant, amb pals i Alves traient mans i peus, Messi el va alliberar de patir i va marcar l'altre parell, i Xavi va completar la maneta acabat de sortir de la banqueta. Brutal. Preciós, i amb un punt de simbolisme. L'estrella que els guia i el cervell que els il·lumina, l'alter ego del tècnic, engrandint el Barça i aixecant l'ànim culer després d'un mal dia.

Sí, la nit no va començar bé. Entre el fred ambiental i el que baixava de Montjuïc, només va faltar que el València s'avancés perquè més d'un temés un efecte contagi que acabés de fer saltar pels aires els difícils comptes de la Lliga. Però el Barça de Guardiola no està per doblegar el genoll. I Messi menys que ningú. Mal paio per tenir-hi comptes pendents. A Alves l'hi tenia guardada des que li va aturar el penal i unes quantes ocasions més, i en cinc minuts li va robar dues vegades la cartera, i es va cobrar la factura. Si algú va creure que ja en tenia prou, es va equivocar. Messi no en té mai prou.

Leo, convertit un altre cop en l'executor d'un equip que va brindar un altre gran espectacle, amb Iniesta repartint caramels, tan delicat, tan simple i tan irrepetible. Una joia. Com l'imparable Alexis, un tanc a qui no hi ha manera de tombar, un lluitador en el cos a cos, hàbil, honrat, a qui només li va faltar tancar totes les accions bones que va començar. A ell i als altres fins a aquell tram final. Però al mig va quedar un partit formidable, amb 12 de casa, que va diluir el cop del bàsquet.

EL COP DEL SANT JORDI / El Madrid va assaltar el Sant Jordi i Florentino va viure a la llotja just el que tanta por li fa que pugui viure el seu amic Sandro en la Copa del Rei. Rosell va exercir d'amable amfitrió, just el que li nega el seu bon amic, tot i que el Madrid no té una copa per perdre com ahir va fer el Barça. Però a l'ésser superior no li ve degust obrir les portes de casa seva a l'enemic, per més que el seu president el tracti amb tant d'afecte i no hagi actuat com li demana el cos a molts culers. Rosell ho devia passar fatal a la llotja, contemplant la pallissa blanca, però no va tenir inconvenient a anar més enllà de l'educat i esportiu gest d'una encaixada de mans i es va abraçar a Florentino en una mostra més que la seva relació està per sobre de la representació del càrrec.

Després, el Barça va reviure de la mà d'un equip que no deixarà de lluitar fins que no li quedi ni una gota d'aire. I el Pep ho sap. D'això no n'ha dubtat mai.