No tenen ganes de parlar d'àrbitres, no tenen ganes de parlar del Comitè de Competició, no tenen ganes de parlar dels factors aliens al que és estrictament futbol que influeixen en els resultats dels partits. Únicament diuen coses sobre si el Barça parla o no dels arbitratges. No en tenen prou d'anar primers a la Lliga. Pateixen perquè se senten inferiors malgrat la taula de classificació: els enfrontaments directes ho testifiquen. Però és que a més a més la seva inferioritat va encara més lluny i estan patint perquè saben que tothom ho sap. Estan consternats perquè són la imatge internacional de l'antiesportivitat gràcies a les violències tipus Pepe i a les provocacions tipus dit a l'ull.

Tranquil 8 Guardiola, ahir a la roda de premsa. JORDI COTRINA

Més informació

• «Veniu amb mantes»

• Tags: Esports, Barça

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 49 de la secció de Deportes de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

No els importa la realitat, el fet que des de Barcelona únicament s'ha esmentat el problema de la poca justícia que s'aplica des de la tasca arbitral i des del Comitè de Competició. Perquè el Barça ni tan sols ha formulat el detallat memorial de greuges que podria esgrimir, i a més a més Guardiola reconeix tranquil·lament que el col·legiat es va equivocar a favor en la mà de Pinto fora de l'àrea.

Assumptes propis

Però ells necessiten que això sigui munició de desprestigi, i deixen per a una altra ocasió analitzar si és objectivament suportable que l'agressió de Pepe a Messi no comportés una expulsió fulminant o una actuació posterior d'ofici del Comitè de Competició. Amb aquest precedent, ¿què passarà si en el futur Messi trepitja la mà de Pepe? Bé, tots sabem què passaria.

Però nosaltres hem de canviar de tema i tenim assumptes propis per reflexionar. Perquè és cert que el joc del Barça ha baixat, independentment dels resultats, i ha deixat de ser perfecte. Perquè ens toca pensar si és possible mantenir indefinidament i sense baixades el primeríssim nivell físic, estratègic i psicològic que ha tingut fins ara l'equip. I hem de veure si l'afició és intel·ligent i sap acceptar-ho sense nerviosisme o fatalisme. Aquestes són les dues grans qüestions d'aquest moment. Fins i tot sent boníssims, no es pot aspirar a guanyar sempre. I més enllà dels empats desagradables, s'ha de reconèixer que encara que no hi hagi perfecció l'equip en el terreny de l'esforç fa tot el que pot, que el que fa és molt, i que ha jugat prou per merèixer-se bastants dels punts perduts.

¿Som capaços d'entendre que s'ha de deixar a les mans de Guardiola, que ha demostrat que n'és un expert, coses com la dosificació i la ubicació de Messi perquè recuperi les centèsimes de punta de velocitat i serenitat que ha perdut, l'estímul a Cesc perquè torni a ser efectiu, o com se substitueixen a efectes pràctics les funcions que realitzava Iniesta? I les variacions tàctiques del joc, l'ús de l'arma del centrecampisme reforçat o la clarificació sobre si s'ha de jugar amb tres o quatre defenses quan la posada a punt dels jugadors és la que és.

Deixem per a Madrid els jocs artificials sobre els arbitratges, i pensem en aquestes altres qüestions. Són apassionants des del punt de vista futbolístic, a més a més de ser decisives.