Doncs no, Guardiola no va llençar la Lliga quan es va posar davant la pissarra i entre els onze elegits va escriure els noms de Cuenca, Tello i Dos Santos, com sostenien algunes veus des de Madrid abans de començar el partit. Jugui qui jugui, el Bar-

Cuenca intenta superar dos jugadors de la Reial, en el partit d'ahir al Camp Nou. JORDI COTRINA

Declaracions de Guardiola després de guanyar el partit contra la Reial Societat (2-1). ATLAS

Més informació

• La frescor de Tello no evita el patiment final
• El malefici del gat negre
• Esperant el tuit del tal Eladio Paramés

• Tags: Esports

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 50 de la secció de Deportes de l'edició impresa del dia 05 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

ça no llença res, tot i que pateixi im­merescudament més del compte com ahir contra la Reial Societat

(2-1), però no per la presència d'a­quests joves. Al contrari. A ells no hi ha res a reprotxar-los. I tampoc a Messi, que va fer un gol però va perdre una infinitat d'ocasions per evitar les angúnies finals. El Barça va just, sota mínims, però a diferència d'al­tres que tenen al davant una llarga i avorrida setmana, dimecres tornarà a lluitar per acabar de ficar els dos peus a la final de la Copa del Rei. A la Lliga, tot segueix igual, amb el Madrid a set punts, però a la Copa, l'última imatge dels blancs és la de Mou­rinho esperant l'àrbitre al pàrquing.

L'ANSIETAT DE MESSI / Al Pep no li va tremolar el pols per més que la freda nit s'iniciés a 10 punts del Madrid i en un Camp Nou més despoblat que mai, amb poc més de 52.000 valents (l'entrada més fluixa a la Lliga) que van voler donar suport a l'equip. Guardiola segueix donant suport a aquests joves descarats que esperen una oportunitat. A l'aparició de Cuenca, l'ha seguit la de Tello, un tipus que a cada metre que corre en treu un altre d'avantatge, i que va rebre el premi al seu atreviment marcant el gol després d'una assistència de Messi. En va fer un altre, però Alves li va arrabassar el doblet per un fora de joc tonto.

A Leo li va costar trobar el que tant necessita i el que tant va buscar. I tant si ho va buscar. Una vegada i una altra, agreujant aquest estat obsessiu que el delata quan no se surt amb la seva, i que l'acosta més al Messi d'Argentina que al Messi del Barça. Ho va intentar de totes les maneres, del dret i del revés, però van anar passant una darrere l'altra, i a cada ocasió perduda se'l veia més desencantat, amb el cap cot. Sempre li va faltar o li va sobrar alguna cosa, però després de cada decepció, va arribar la mateixa resposta per part del Camp Nou: «Messi, Messi», va corejar una vegada i una altra, fent-li saber que pot fallar quan vulgui. Fins que va dir prou i va aparèixer, tot i que per a desgràcia del Barça, el que era el gol de la tranquil·litat i es va esfumar immediatament amb el 2-1.

A aquest cop i a la intranquil·litat que sobrevolava a l'estadi, recordant potser el partit d'Anoeta on es va passar del 0-2 al 2-2, s'hi va unir una desgràcia. Guardiola va haver de recórrer a Busquets, una de les peces que havia reservat per al partit davant el València, per posar ordre i tranquil·litat, i al cap de poca estona va caure recargolat de dolor, amb una bretxa a la tíbia i signes d'alarma.

LA COMÈDIA DE PEPE / El partit es va acabar com un exercici de supervivència, amb el Barça demanant l'hora. També el Madrid va patir a Getafe per sumar tres punts que Mourinho va amarrar amb ungles i dents, dret a la banda, demanant als seus que aguantessin de qualsevol manera, amb el gest tens, conscient del valor d'un triomf just a l'escenari on el gran rival va patir una rebolcada. Va sortir guanyant, però li tocarà tancar la boca i deixar d'enredar amb les queixes i els àrbitres. Després de tota la setmana donant corda al tema de sempre, repassant mil vegades la mà de Pinto a València, ahir a la nit es va tornar en contra seu. A pocs minuts del final, Pepe també va tocar la pilota amb la mà, però no fora de l'àrea com Pinto. Ho va fer a dins. No era expulsió, però sí un penal indiscutible i, per tant, el possible empat.

La jugada va reforçar la nova imatge de Pepe, convertit en un ridícul comediant que, en el seu afany de dissimular la mà, es va rebolcar per terra, queixant-se d'un cop de pilota a la panxa. Un altre acte de l'obra de teatre en què Pepe ha convertit la seva carrera, el símbol del Madrid que ha construït Mourinho i que ha tirat per terra la seva imatge. «No ho he vist», va dir Karanka sobre la mà. El Barça té altres coses en què fixar-se. L'espera el València. I una altra final a la vista.