Encara que sembli increïble, molts argentins consideraven que Lionel Messi estava en deute per no haver guanyat, ell solet, el Mundial. El desconsol sud-africà es va alimentar d'aquests disbarats. En aquells moments lacrimògens, Diego Maradona es va encarregar, amb subtilesa, de remarcar que les proeses individuals només les fan els homes de la seva estirp. L'actuació de Messi davant Espanya pot marcar un doble inici: el del definitiu idil·li d'aquest país amb l'ídol del Barça i, a la vegada, la possibilitat de començar a oblidar-se del Déu Diego.
El cas Messi no deixa de tenir les seves particularitats. No ha jugat ni és seguidor del Boca Juniors (com Maradona) ni del River Plate, equips que concentren més del 70% de les preferències (i fanatismes) locals. Tampoc ha jugat professionalment a Argentina. És una combinació genètica del futbol del país i la pedagogia de La Masia, per això sempre ha carregat amb un desavantatge davant la irracional idolatria maradoniana.
L'entrenador interí Sergio Batista creu que ha après la lliçó de Sud-àfrica i per això imagina un seleccionat que extregui el millor de Messi. Davant Espanya el va deixar moure's amb facilitat, a prop de l'àrea rival i per la banda dreta, com li recomana Guardiola.
Amb la boca oberta
Als 10 minuts, el Monumental es va quedar amb la boca oberta amb la primera gran jugada de la Pulga. ¿Com s'ho va fer per elevar la pilota sobre Reina a tanta velocitat i amb tanta delicadesa?, es va preguntar un país sencer. En el segon temps va fer una altra de les jugades amb segell Messi: va deixar una estesa de rivals pel camí i va habilitar Ángel Di María. L'àrbitre va xiular fora de joc. A un minut del final, Batista el va reemplaçar per Andrés D'Alessandro. De les tribunes en va baixar una ovació portentosa. «Els seguidors van demostrar llavors la necessitat que senten de poder-se enamorar de l'astre del Barcelona», va assenyalar Página 12.
Segons Clarín, els argentins estaven cansats de veure les seves gestes a la TV. «Messi va ser el petit geni que apareix com a la Play Station els caps de setmana en una pantalleta, a l'altra banda de l'Atlàntic. Per això, aquest ball als campions no va ser només el partit que dóna oxigen a Batista. També va ser el dia en què Messi es va retrobar amb la gent".
El diari La Nación va arribar a la mateixa conclusió: «Va ser la tarda en què Lionel Messi va acabar d'enamorar els seguidors argentins. Se'l va veure desimbolt, còmode amb el seu rol al camp, i moltíssim més alleujat al no haver de compartir cartell amb el seu DT, com li va passar (i va patir) a Sud-àfrica, amb l'enorme figura de Diego Maradona a la banqueta". Messi, tan expansiu en el joc com moderat en la comunicació, va insinuar que està content amb el present i el futur. «Hem jugat i hem guanyat el campió del món. Havíem passat moltes amargors i tornar-me a retrobar amb la gent és molt bonic». Tothom va sentir el mateix.