elPeriódico.com

El fracàs de l'últim Mundial, en què el Brasil es va acomiadar als quarts de final davant d'Holanda, es va viure com un autèntic terratrèmol en un país acostumat a l'èxit, que acollirà la cita del 2014. En el blanc de les crítiques hi sobresortia el nom de Carlos Dunga, l'hermètic seleccionador que va decidir profanar l'essència brasilera. Va trair els valors que havien fet gran la canarinha i va perdre. El 99% dels aficionats van demanar el seu cap. Se'n va anar i ha arribat Mano Menezes, un tècnic totalment diferent, desconegut a Europa però respectat al Brasil. Amb ell ha tornat l'alegria.

Esforç 8 Robinho, Alves i Carlos Eduardo, en l'entrenament de la selecció brasilera de divendres a la Ciutat Esportiva del Barça. JORDI COTRINA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 106 de la secció de Fútbol de l'edició impresa del dia 06 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

La vida ha canviat en les concentracions de la selecció brasilera. Per als jugadors, més alliberats de pressió, i per als periodistes, que ja no pateixen el fuet de l'anterior tècnic. «Dunga començava el dia enfadat i l'acabava igual. Se sentia perseguit i es creia una víctima de tot. Veia fantasmes per tot arreu. L'ambient amb ell era insuportable», assegura Joao Catelobranco, de la cadena ESPN.

Joventut i bon toc

Una desena de mitjans han acompanyat la canarinha a Barcelona, on els jugadors de Menezes s'entrenen des de la setmana passada. Demà s'enfrontaran amb el filial blaugrana a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Serà una bona ocasió per veure en acció un equip totalment renovat. Menezes ha apostat per la joventut i el bon toc. Ni rastre, per exemple, de Felipe Melo i Gilberto Silva, el controvertit doble pivot de Dunga. «No és el mateix jugar amb Lucas Leiva i Ramires al centre del camp que amb aquells dos. La gent vol mitjans ofensius i tres davanters. El mirall és el Barça», assegura Carlos Padeiro, d'Universo On Line (UOL). Aquesta conclusió, també pronunciada pels milanistes Robinho i Pato, reflecteix la nova filosofia de la pentacampiona.

Menezes va completar una gran temporada al capdavant del Corinthians el 2009. Al seu llibre d'estil, el 4-3-3 figura com el seu sistema favorit. Així desitgen els aficionats que jugui el Brasil. Com el Barça. «Jo sóc de Sao Paulo i pels carrers veig cada dia desenes de nens amb la samarreta del Barça. Adoren Messi, l'estimen, encara que sigui argentí. És impressionant», explica Leandro Canonico, del portal Globoesporte.com. «El Brasil sempre ha sigut el que ara és Espanya, una referència futbolística arreu del món. I hem de tornar a ser-ho», afegeix Tino Marcos, el famós periodista d'O Globo TV. «Sense Dunga estem en el bon camí. La dimensió és totalment diferent. Ara hi ha transparència i s'expliquen totes les coses. Els jugadors tornen a estar a prop del poble».

Crítiques a Kaká

L'estrena de Menezes en un amistós contra els EUA (0-2) ja va deixar molt bones sensacions als brasilers. En la concentració barcelonina s'ha mantingut la revolució. Del Mundial només segueixen quatre jugadors: Alves, Robinho, Ramires (Chelsea) i Thiago Silva (Milan), encara que es preveu el retorn de puntals com Julio César, Lúcio i Maicon. També de Kaká, malgrat el seu trist Mundial, que va aixecar moltes crítiques. «El Madrid no és un exemple de res. Ningú sap a què juga. I Mourinho és semblant a Dunga. Jo crec que si no jugues bé al final tot s'acaba», reflexiona Renato Pazikas, de Terra.

Les crítiques a Dunga són brutals entre tots els brasilers. Només rep algun suport, com el de Mazi-nho, company de l'exseleccionador al Brasil que es va coronar el 1994. «El Mundial ha canviat la manera de veure les coses. Jo conec Dunga i crec que no és tan dolent com diuen, però el canvi era necessari», diu el pare de Thiago, una de les grans promeses del planter blaugrana. «El problema del Brasil és que no existeix una base i s'ha d'aconseguir abans del 2014. En el nostre Mundial la pressió serà brutal. Hi ha joventut i hem d'aprofitar-la. El meu fill està content i prefereix jugar amb Espanya. Ell es va formar aquí i és feliç així».

Tot i que el primer repte és la Copa Amèrica del 2011, que es disputarà a l'Argentina, totes les mirades estan fixades en el pròxim Mundial. El 2014 ningú pot fallar. «Seria molt bonic guanyar a casa. Sabem que si som segons no valdrà de res. Una final contra Espanya amb victòria nostra seria meravellós», desitja Robinho.